La tercera de les jornades de l'edició 2018 del festival Nits al Castell de Xàtiva serà la de les veus femenines i un indubtable segell de qualitat en les propostes artístiques d'aquesta molt interessant vetllada. Perquè Maika Makovski i Maria Arnal s'han convertit un dues referències a escala estatal i internacional amb entitat suficient per sostenir un espectacle en solitari. La combinació d'ambdós espectacles, tanmateix, farà d'aquesta nit (demà dissabte, 23 hores), a priori, un dels grans moments de la història del certamen.

Potser a molts lectors el nom no li sonarà, però Maika Makovski, mallorquina de pare macedoni i mare andalusa, és una de les artistes amb més tirada actualment fora de les nostres fronteres. En part, per haver fet la seua carrera musical en anglés, aixoplugada per artistes de renom com John Parish, que li va produir l'àlbum que la va llançar, Maika Makovski (2010). Des d'aleshores, la seua figura no ha parat de créixer gràcies a la seua capacitat compositiva i a una veu vellutada i versàtil, capaç de bellugar-se amb diferents registres, dels temes més intimistes al vessant més rock. A Xàtiva veurem segurament la Makovski delicada i propera. Un dels al·licients de l'actuació és, tot just, l'acompanyament a càrrec del Brossa Quartet de corda, formació catalana que ha enriquit i acompanyat les propostes musicals de nombrosos artistes. Tot un luxe. La seua darrera referència discogràfica, això sí, data ja del 2016, el magnífic Chinook wind.

Del duo format per Maria Arnal i Marcel Bagés, el guitarrista que ha sabut embolcallar musicalment la veu extraordinària de la seua companya, s'han dit moltes coses els darrers temps. I totes bones. A Xàtiva a ella la descobrírem en 2015 com a telonera de Maria del Mar Bonet en Nits al Castell, amb una breu però poderosa actuació que la va convertir en protagonista també de la jornada. Ara torna per la porta gran, després de traure un disc enorme, 45 cerebros y un corazón (2017), destacat en totes les llistes del millor d'aquell any a escala estatal.

Un treball de depuració de la fórmula dels seus inicis, que començà en la música d'arrels, pouant fins i tot en el treball de Pep Gimeno, Botifarra ( Cant de batre), per estendre la paleta estilística a unes altres maneres d'abordar la música popular i unes altres tradicions orals. Tot, passat pel filtre de modernitat dels arranjaments de Bagés. Una fórmula màgica que en aquest disc ve acompanyada d'un discurs combatiu i rotund, quan aborden les fosses del franquisme 45 cerebros y 1 corazónEl suelo los hizo suyos y nuestros / el cielo los tuvo vivos y muertos / joyas de la desmemoria moderna (...) Yo sólo soy un segundo / después no hay más», canten), la falta de consciència ( Desmemòria) o la capacitat col·lectiva de rebel·lia ( La gent no sap el poder que té).

Un discurs adobat de moments d'una potència musical extraordinària, com ara Tú que vienes a rondarme, Mai no he desitjat un cos com el teu o la tremenda Tu saps, amb la veu d'Arnal desfermada, en el primer cas, i la instrumentació de Bagés en la segona fent-nos entrar en un clima oníric, irreal. Simplicitat d'elements, en disc i també en directe, dels quals extrauen petroli. Si estan de dolç, serà un concert memorable.