08 de agosto de 2018
08.08.2018

paseeig fantasma una nit d'estiu

07.08.2018 | 23:06

L'arribada a la fresca a la plaça Major és d'espectre. Atés que on era la tenda d'ultramarins Llinares ("el Salaulero") ara hi ha un solar, protegit per un tabic, no es sap bé si esperen que enderroquen, també, la casa que acollia la drogueria i una botiga de teixits dels germans Albert o que amb la finalitat d'eixamplar la plaça deixen al descobert l'amagada església de sant Miquel. Deixant a l'esquerra la placeta l'Escurà, tenim a mig rehabilitar l'edifici on era el popular bar Ideal, així com, al mateix porxet, el bar Rejol. La casa de l'actual Ajuntament d'Ontinyent, la del comte Torrefiel, també fou seu, durant la dictadura franquista, de la Falange. Al front de l'edifici que hui acull diverses dependències municipals. La seua façana, des de fa tres dècades, en arribar estes dates estiuenques, està coberta pel castell de festes, el que va dissenyar, en un concurs, el pintor Helios Gisbert. Abans d'entrar al carrer de les Roses, hi havia una "sombrerería", entre el carrer Maians i el porxet d'accés a la plaça de Baix, on antigament s'instal·lava el mercat del dilluns, i encara a la mateixa plaça Major, també hi era la farmàcia Jordá.

En entrar al carrer Rosas, a l'esquerra ja no hi han clòtxines ni cap peix a l'antiga peixateria municipal, reconvertida en magatzem. Es un carrer deshabitat, fantasma, al final del qual, els de l'associació Bou i Corda tenen el seu llar social. En fer un gir de mes de 180 graus, encetem l'ascens de l'estret carrer Trinitat o carrer Major de la Vila. I, a la dreta, el carrer s'eixampla en forma de placeta, on a meitat dels passats anys 90, el pintor Pep Buigues va obrir una singular tasca-estudi pictòric-sala d'exposicions. Entre els visita'ns il·lustres que va rebre i exposaren la seua obra, va estar el pintor i poeta de Batabanó (Cuba) José Mederos. Tot seguit, l'ascens del carrer es fa ample, des del carrer Callaris, fruit d'un buit urbà o "esponjamiento" que diuen; allí, entre altre cases, al final dels passats anys 70, va obrir la primera tasca de la ciutat, evocant les que hi havien al barri del Carme de València. La música era de Creedence Clearwater Revival i noms semblants. L'espai ara l'ocupen arbres, bancs per asseure's i cotxes. A la casa 56 es pot trobar encara a un matrimoni que trau les butaques a la porta, per a prendre la fresca (segurament els únics).

Malgrat l'antiguitat, el carrer sols té dues cases protegides al PGOU de 2006. Les dos, de propietat, sembla, municipal i rehabilitades. La primera fa funcions de residència per a estudiants, i la segona, al n º 68, fou restaurada als anys 80 com a casa de cultura, un lloc on s'establiren associacions com Font d'Art, ara a punt de complir 60 anys. La casa sembla de capa caiguda, fins al punt que a la web de l'qjuntament no figura ni com a instal·lació cultural municipal. En travessar la placeta de sant Pere i les cases nobles, majorment habitades, del carrer Major arribem a la placeta de Sant Roc. Destaca el Palau de la Vila, antic Palau de la duquessa d'Almodóvar. Dijous i diumenge, per esta època, té música en directe.


Gelats. En eixir per la porta que donava accés al barri, enfilem cap al pont de santa Maria deixant a l'esquerra el majestuós convent-búnquer de les Carmelites, on al segle passat, per esta època, les orenetes feien parada i fonda. En creuar el pont ens espera, com des de 1956, un lloc de gelats "El Polero". Al seu voltant, molta gent del barri sant Rafel, i d'altres, acudeix a tastar, segurament, els millors gelats de la ciutat. Això sí, millor a la fresca.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine