En el futur recordarem les ciutats actuals com aquells hospitals on es podia fumar, o com aquells restaurants dels quals eixíem amb la roba fent olor de cendrer. Com va ocórrer amb el tabac, els arguments en contra de la transformació de la mobilitat en la ciutat són apassionats. En canvi, hem d'apostar i estem apostant per la seguretat i la salut de les persones. Per eixa raó, el model de ciutat on situem a les persones en el centre de l'acció municipal ha començat a caminar i a donar els seus primers fruits. El primer pas ha estat estudiar i aprovar una normativa municipal i constituir un espai de participació ciutadana innovador; la Mesa de la Mobilitat.
Amb aquestes dues accions s'han assentat les bases per aconseguir una planificació fonamentada en l'elaboració del Pla de Mobilitat Urbà Sostenible de Xàtiva. Sent aquest Pla una ferramenta de present i futur a l'hora de projectar la mobilitat de persones i mercaderies pels nostres carrers. També ens ha servit per a aconseguir noves fonts de finançament europees havent-hi ingressat aquest any 190.000 euros per impulsar polítiques de mobilitat com ara l'adquisició d'un nou bus urbà elèctric. Ens hem adherit al Pacte Valencià per la mobilitat segura i accessible, un pacte que ens iguala amb les ciutats més importants en matèria de mobilitat sostenible, la Conselleria d'Habitatge i Vertebració del Territori ha premiat la Setmana de la Mobilitat de Xàtiva, i també hem passat a formar part de la xarxa estatal Ciudades que Caminan.
S'han revisat les velocitats de les principals vies i s'ha reduït la seua velocitat màxima a 20 km per hora en el conjunt del nucli antic i 30 km per hora en la resta de l'espai urbà. A més s'ha actuat per fomentar l'ús de vies compartides per a bicicletes i vehicles de motor i s'han instal·lat fins a 17 punts d'aparca bicicletes i 4 punts d'estacionament i recàrrega de vehicles elèctrics. S'ha començat a reduir el trànsit oportunista en el nucli antic, donant així major seguretat i tranquil·litat als veïns i veïnes que l'habiten. S'han pintat, senyalitzat i il·luminat molt millor els passos de vianants amb major afluència de vehicles i per fer més segur el seu ús. També s'ha pacificat el trànsit a les zones escolars reduint les velocitats màximes i inclús restringint el trànsit en les hores d'accés dels xiquets i xiquetes als col·legis, com ja s'està fent en el carrer Ventura Pasqual.
Des del primer moment hem activat una estratègia per dissenyar una xarxa d'aparcaments dissuasius en els accessos a la ciutat, per millorar l'accés a l'aparcament subterrani, i per racionalitzar la gestió de les zones d'aparcament regulat. Aquesta estratègia ha implicat la creació de nous espais d'aparcament gratuït com ara l'aparcament del carrer Bruno Lomas amb 39 places, l'aparcament de les instal·lacions del Paquito Coloma amb 70 places, l'aparcament en l'avinguda Acadèmic Maravall augmentant 25 places, l'aparcament del carrer Teresa Jornet amb 20 places, l'aparcament per a comerciants en l'estació de bus amb 30 places, així com les oportunitats d'aparcament obertes en el nucli antic amb 27 places i en el carrer la Reina amb 36 places. En períodes de gran afluència de visitants com ara la Fira d'Agost, Nadal..., hem aconseguit consolidar l'ús de 960 places d'aparcament totalment gratuïtes. Per altra banda, cal assenyalar una de les grans innovacions en matèria d'aparcaments subterranis; l'aplicació de la primera hora gratuïta en les 231 places d'aparcaments de Glorieta, RENFE i en el recentment aparcament recuperat de la plaça la Bassa. Mesura que ha facilitat l'accés a gestions administratives, operacions comercials en espais de gran afluència de la ciutat.
Descongestionar l'accés principal a la ciutat ha estat una prioritat. De fet, la rodona d'accés principal a Xàtiva ha arribat a acumular diàriament el trànsit de 29.800 vehicles. A més, aquest era un espai de pas molt perillós per a molts vianants. Front aquest diagnòstic s'ha adoptat amb determinació, junt amb la pertinent Conselleria d'Obres Públiques, un ambiciós pla per descongestionar aquest accés i millorar la seguretat per als vianants. Fent possible la distribució del trànsit d'accés abans d'arribar a la trama urbana per reduir el trànsit intern i dotar de passos de vianants segurs per accedir al conjunt dels polígons comercials. Sent aquesta una de les majors inversions que s'han realitzat en els darrers anys fruit de la cooperació entre la conselleria i el nostre ajuntament.
Molt de camí per recòrrer
No obstant això, encara ens queda molt de camí per recórrer perquè encara són molts els espais de la ciutat on el cotxe juga un paper hegemònic en detriment de la seguretat dels més menuts, en detriment de la nostra salut i en detriment del conjunt d'experiències que pot provocar una ciutat plena d'encants. Tanmateix, al llarg d'aquesta setmana diverses activitats ens ajudaran a visibilitzar una altra mobilitat més racional i prendre consciència col·lectiva que front aquest nou repte no hem de tenir por. Una nova mobilitat, necessàriament, s'ha d'instal·lar en el cor d'aquesta ciutat i hem de creure en ella coste el que coste. Ens trobarem amb decisions polèmiques i complicades, però han de ser assumides amb coratge i valentia. Les possibles resistències al canvi que es puguen produir hui, en un temps es transformaran en experiències positives per al conjunt de la ciutadania. En els darrers anys ens hem enfrontat a un canvi de paradigma i en el futur recordarem molts carrers i places de Xàtiva com aquells hospitals on es podia fumar, o com aquelles discoteques de les quals eixies empestant a olor de cendrer. Aleshores ens preguntarem perquè vàrem tardar tant a apostar per un verdader canvi.
