El problema de no saber cap a on anem és, de vegades, que tampoc no tenim clar d'on venim. I és interessant descobrir que el que semblen debats del present són, en realitat, reformulacions. Aquests dies fullejava el llibre de Rafel Buforn Montcada-20, subtitulat com La premsa democràtica a Xàtiva (1975-1979). El títol és l'adreça de l'estudi fotogràfic del desaparegut Adolf Garcia, seu d'una mena de cèl·lula intel·lectual que sovintejaven personatges com els esmentats, més Ximo Corts, Miquel Calabuig, Paco Gironés, Joan Ramos, Joan Juan o Marià González, entre més.
Allò interessant de la lectura era trobar-se amb informacions sobre l'època que escrivien aquestes persones i que resulten com a mínim cridaneres. L'any 1975, Las Provincias publica un reportatge sobre el «Lamentable estado de las muralles de Játiva» que demostra que el castell serà per sempre un eix del debat patrimonial. Aquells anys, a més, comença la preocupació per la situació de l'ermita d'El Puig i es produeix un curiós enfrontament entre Xàtiva i La Llosa de Ranes per l'ermita de Santa Anna. L'aleshores lamentable estat de Sant Francesc també comença a posar-se sobre la taula.
Altrament, potser trobaran curiós, ara que estem en falles, que ja el 1976 es parlava de controlar la venda de material pirotècnic. I que la Cavalcada del Ninot era motiu de polèmica, en aquest cas per l'ús del castellà. No sols les falles: tot el que envoltava la Fira de Xàtiva, l'estructura, els actes, l'orientació ideològica, era motiu de polèmiques enceses. Aleshores i ara. Així mateix, els debats sobre el trànsit ja eren sobre la taula ( «Las dobles direcciones: necesidad de un estudio racional?», deia una informació de l'època), tot i que el número de cotxes no seria ni de bon tros l'actual.
Unes altres qüestions també preserven la seua actualitat, però per uns altres motius: són els anys que comencen els homenatges als Maulets o Jaume I, símptomes de normalització democràtica. Pel mateix preu, però, un dia del 1976 es presentava a Xàtiva el Frente Nacional Español, amb un tancament d'acte que incloïa el Cara al Sol. Mig segle després, aquest tema i els nostàlgics del règim franquista tornen a estar al bell mig del debat. Sobren els afegits.
