ja s'han cremat les falles, embolicades per un fum negre i tòxic. Ja, carrers i places estan netes de quilos i quilos de desaprofitaments. De veritat pensem que amb aquest fum tan negre i contaminat, tot s'ha purificat? Fa molt de temps que no veig el foc purificador; veig més bé foc i fum contaminador. Tot el que és roín i que abans cremàvem, sembla que ara ho escampem per l'atmosfera. Aquelles cendres germinadores fa temps que s'han convertit en un líquid o pasta viscosa petrolífera. On està, eixe foc purificador que tot alló pitjor cremava? Ara sols veig un fum contaminador que la nostra salut soscava, perquè les falles cremen com si foren un munt de pneumàtics.
Algun dia, haurem de preguntar-nos si realment ens importa el medi ambient. Algun dia, haurem de conscienciar-nos que és necessari cuidar-lo. Algun dia, ens adonarem, que el medi ambient és una part molt fonamental en les nostres vides i que som, en gran part, directament responsables del canvi climàtic. Algun dia, entendrem com d'imprescindible és reciclar. Perquè reciclar, per exemple, no és decorar una falla amb bonics dibuixos fets amb taps i botelles de plàstic, si després es cremen amb el monument.
Quan un abocador de neumàtics es crema, es disparen totes les alarmes pel núvol tòxic de fum que es forma. S'adverteix a la població que tanquen portes i finestres. Que els xiquets no vagen al col·legi i que ningú isca de casa...
Està prohibit fumar, en bars i restaurants. Està prohibit fumar en alguns camps de futbol. Està prohibit fumar en el mateix vehicle d'un... Però quan anem a veure cremar una falla, ningú ens adverteix del perill del fum que desprén. Si una ràfega de vent ens envia eixe fum tòxic, ens omplen de partícules perilloses. Acabarem, d'ací a no res, anant a veure la cremà amb carasseta antigàs i preguntant-nos: on està el foc purificador de les falles del que porten tants anys parlant?
