El 3 d'abril de 1979 tenien lloc a Xàtiva les primeres eleccions municipals de l'actual període democràtic. Hui, per tant, celebrem el 40é aniversari d'aquells comicis que tingueren un índex de participació del 73'93%. Com a conseqüència, el 19 d'abril de 1979 es constituïa el primer consistori democràtic. Per a commemorar aquesta efemèride, l'Ajuntament de Xàtiva celebrarà un plenari extraordinari el proper 13 d'abril, al saló d'actes de la Casa de Cultura.
L'alta participació registrada dóna idea dels anhels de democràcia que s'estenien per tots els racons de Xàtiva. D'aquella primera convocatòria municipal va eixir un consistori presidit per l'alcalde socialista Manolo Casesnoves que comptava amb dotze regidors del PSPV-PSOE, set de la UCD, un de l'Agrupació Socialista Independent (AE) i un del PCPV. Un total de 21 regidors que s'enfrontaren al repte de transformar Xàtiva per donar resposta a les reivindicacions socials, polítiques i culturals d'una ciutat que volia deslliurar-se del neguit produït per 40 anys de dictadura franquista.
Els ajuntaments representen el primer esglaó del sistema democràtic. Possiblement, és en l'administració local on la ciutadania veu reflectida la repercussió del seu vot de manera més nítida, personalitzada en uns representants escollits per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. L'Ajuntament és la part de l'Estat que les veïnes i veïns tenen més a mà i cap on tothom gira la mirada quan té un problema. Probablement, perquè l'Ajuntament és un element clau per a la prestació dels serveis més propers i necessaris.
I precisament per això és molt important fer memòria i prendre consciència de l'avanç que la Democràcia ha comportat per a Xàtiva. La primera i principal missió d'aquelles primeres corporacions va ser establir una sèrie de serveis públics que garantiren l'exercici dels drets fonamentals de les nostres veïnes i veïns, consagrats per la Constitució de 1978 i que conformaren la base de l'estat del benestar a la nostra ciutat, amb fites històriques com la creació d'un nou hospital, inaugurat pel recordat ministre Ernest Lluch, de nous jutjats, de nombroses infraestructures culturals i educatives o de la recuperació del ric patrimoni artístic-cultural que atorga singularitat a Xàtiva.
Fa quaranta anys que elegirem els nostres representants per governar una ciutat on estava pràcticament tot per fer i que, quatre dècades després, ha abastat unes cotes de progrés, igualtat i inclusió que mai s'havien produït en la mil·lenària història de Xàtiva. Com a alcalde de Xàtiva actualment, i en nom de la ciutat, vull agrair públicament la tasca duta a terme per totes les persones que han format part de les distintes corporacions democràtiques.
Millorar la vida de les persones. Aprofitem la jornada de hui per fer una ullada a la història recent de la ciutat, per saber d'on venim i el que ha costat arribar fins ací. Mirem el que hem aconseguit al llarg d'aquest temps i enfrontem el present amb il·lusió, amb projectes col·lectius de futur que ens ajuden a millorar la vida de les persones. Tenim nous reptes i molta feina a fer. Estic segur que junts aconseguirem un futur millor per a Xàtiva.
