Fa un any va morir Adolfo García Molina. Aquesta nota és un breu recordatori centrada en la seua tasca fotogràfica, l'últim projecte, compartit per altra banda, de la seua vida i referit a la recuperació del llegat fotográfic de la familia Garcia (en estat avançat de realització) sota el titol Un segle de fotografia (1905-2006). Es tracta d'arxus de la memòria, afegim viva, que repassa de forma oberta, representativa i selectiva aquesta trajectòria: des de la fi del segle XIX a Alcoi amb la fundació de l'estudi fotográfic de l'avi Enrique García Miralles (1862-1935) passant per el treball del nostre pare Adolfo García Jover (1910-1961) durant els períodes d'entreguerres, la República i la Guerra Civil fins a la seua instal·lació a Xètiva (l'any 1941) i, des de la seua mort en 1961, pel nostre germà.
Adolfo va nàixer el 1938 a Alcoi, de tornada de la mare de Tarazona de la Mancha on es va refugiar mentres el pare treballava en les creades FARE (Fuerzas Aéreas de la República Española). Ells coneixíen i estimàven ja la ciutat de Xàtiva («ciutat histórica», com solia dir) i en acabar la Guerra Civil, comptant amb bons amics d'Alcoi i Xàtiva, prengué la decisió d'instal·larse ací. A la memòria m'arriben imatges llegendàries del carrer Pi, 37 (lloc de l'Estudi Fotográfic, ubicat en un dels laterals del monumental Palau del Marqués de Ripalda) i d'En Gai, 8 (lloc de la vivenda). Sense oblidar les dures condicions de vida de la postguerra.
En entrevista del periódic Játiva, de Ferri Llagaria (Nº 88, II Época, Año V. 1955), Adolfo Gª Jover va deixar inequívoca constància d'eixa relació-lligam de la familia entre Alcoi-Xàtiva (i entorns geogràfics) així com del moviment fotográfic i cultural de la ciutat. Ell va ser des de jove (anys d'aprenentatge en la potent i industrial Alcoi) un "militant" de la cultura, terme clau i ideal, truncat, de la República en la voràgine d'aquells dies. En Xàtiva, va ser soci fundador de la Asociación Cultural Setabense, dels primers anys 50. Així com de la Agrupación Fotográfica Setabense de Aficionados, AFSA (1954), entre d'altres activitatats: la Música Nova, la pintura€ L'article Objetivo Fotográfico: El Arte de la Luz en Játiva, publicat en el Llibre de Fira de 1954, podría ser un del eixemples del seu interés per la difusió de la fotografía. Recorde ara també la secció a la premsa dels anys quaranta El Rincón del Aficionado.
La fotografía fou llavors un "signe de la modernitat": el document fotográfic, la "imatge precària", es part indissociable del binomi "fotografía i societat" (algu recordarà els títols clàssics de G. Feund, la amiga de W. Benjamin i els més propers i monumentals de López Mondéjar) el que ens duu a la història/històries local/s, a les formes de vida i als diferents "usos socials" de la fotografia als que puguem associar la seua "raó, moment"o registre cronològic.
Adolfo es va fer càrrec de l'estudi a la mort, en 1961, del pare; seguint moltes de les seues orientacions però també amb nous horitzons ciutadans i polítics. En 1968 tingé lloc la malaurada demolició del monumental Palau de Ripalda, coïncidint amb la del claustre de Sant Francesc. Adolfo i Pili es traslladaren llavors al nou edifici del carrer Montcada, 20 (Rafael Buforn, Montcada 20. La prensa democrática a Xátiva), edificat sobre l'anterior que albergaba, com alguns recordaran, el Frente de Juventudes del primer franquisme.
Va ser al voltant dels 70/80 quan Adolfo va iniciar la recerca documental sobre la família, avi i pare, incluïnt ací al músic i compositor José Carbonell García, «Pepiquet» (1890-1957), fill de la germana d'Enrique, Amàlia García Miralles (1860-1954), amb activitats plenament reconegudes en les esferes de la vida cultural i d'acció social alcoianes. Com productes prou recents fruit d'eixe interés cal citar la cuidada monografía d'Eva Romero Martínez (L'arxíu fotogràfic d'Adolfo García Molina, de 2011). Amb l'editorial Tívoli va iniciar una fructífera col#laboració amb les sèries Records d'un Poble; Calendari; La Fira d'Agost (amb textos d'Agustí Ventura) aplicant un criteri fotogràfic obert; són aspectes recordats en les necrològiques de Levante-EMV i Las Provincias, de manera singular en la molt sensible columna que li va dedicar Vicent Soriano en l'edició de la Costera-la Canal i la Vall d'Albaida del primer el 4 d'abril de 2018.
Voldria concloure recordant L'Any Europeu del Patrimoni Cultural, del que podría ser exemple la recent exposició en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid La España de Laurent (1856-1886). Un paseo fotográfico por la historia, organitzada a través del Instituto del Patrimonio Cultural de España.
Una meta semblant, a la seua escala, és l'objectíu d'aquesta ja esmentada Un segle de fotografia (1905-2006) confeccionada amb el llegat fotogràfic de la família García, contribució a la història de la fotografía en la Comunitat Valenciana. Un projecte que Adolfo haguera desitjat com l'últim de la seua vida. Tinc molt present per la meua part el suport rebut d'amics, persones, institucions i entitats culturals per portar endavant aquest projecte.
? José L. Garcia Molina. Ha sigut professor de Psicologia Social en la Facultad de CCPP y Sociología de la Universidad Complutense de Madrid des de la fundació del departament, en 1973, i representant i expert de l'Administració Espanyola en Programas Europeos de Educación y Formación, des de 1988 fins a la seua jubilació.
