"La mare que va parir al tren"

L'Encina es troba a uns 10km de la Font de la Figuera seguint la línia de ferrocarril, i actualment serveix de nus de les vies ferroviàries que creuen des de València per l'interior cap a Alacant, Madrid, Albacete i per on el Ministeri de Foment inicia les obres de substitució de les vies del ferrocarril a l'ample europeu.

El proper 18 de juny es cumplirien 159 anys de l'inici del servei de tren a la Font de la Figuera i de la seua estació. I l'emblemàtica font de la Plaça ens recordarà sempre a les persones que construïren aquelles vies i aquella estació i què, com conta la gent gran, regalaren al poble el monument situat davant de la Casa de la Vila.

El passat 1 de maigç des de Compromís recordàvem i manifestàvem, com cada any, que eixe dia de 2002, amb nocturnitat i "alevosia", enderrocaren l'estació per eliminar-la de la memòria col·lectiva dels que ací vivim.

Abans, l'11 de gener de 1997 desapareixia el servei de tren a la Font de la Figuera, sent alcaldessa Ma José Penadés (PP), i esta prometia, casualment el mateix dia de la moció de censura que l'apartava del càrrec per dèspota i malèfica amb propis i estranys, i afirmava pels altaveus del poble que "regalava al poble l'estació de tren" mostrant un full.

Allò no era més que algun favor que hauria aconseguit (i no li lleve mèrit) on s'intentava adjudicar un estudi previ, que mai es va adjudicar, per veure la possibilitat de posar un "apeadero" al barranc Bacorero. Sí, amb la mateixa cara em vaig quedar jo quan ho vaig estudiar. Destrellat absolut és el que diu qualsevol persona que coneix mínimament el terme de la Font de la Figuera.

L'espera i la desesperació de la nostra parella protagonista per encetar-se és similar, tot i les necessitats de cadascú, a la de les persones que vivim i volem conviure a la Font de la Figuera, que observem com els diferents Governs Centrals, tant del PP com del PSOE, han anat menyspreant les nostres necessitats com a poble per estar connectats amb la resta del món en tren, més encara quan la línia del ferrocarril ens passa pels morros i ens destroça el terme i ens desvia les aigües inundant bancals i destrossant camins...

No sé com tenen vergonya algunes persones per parlar de despoblament, quan el que han fet els seus partits ha estat precisament invertir en grans línies, com l'AVE, de les que els seus usuaris només paguen la tercera part del cost real, i menyspreen absolutament les línies de Rodalies i Regionals, limitant-les i reduint-les a la seua mínima expressió, i desvertebrant i, per tant, afavorint el despoblament dels municipis de l'interior, com és el cas de la Font de la Figuera.

En temps de campanyes electorals escoltem massa vegades massa fum. Però el fum se n'anirà, i els somriures i les besades també, i només quedarà la feina, el treball, la constància i la tenacitat de no tenir por a ser el xicotet David (la Font de la Figuera) davant del gegant Goliat (l'Estat representat en el Ministerio de Fomento).

Com alcalde resulta de vegades frustrant veure com allà intenten marejar-te, fer-te perdre el temps i les ganes, i et van desviar d'un lloc a un altre, de la Direcció General de Mobilitat a Renfe, de Renfe a ADIF, d'ADIF al Secretari d'Estat i així... quan ja ho tens encarrilat, canvia el color del Govern Central i et toca començar de nou.

Però no passa res, així seguirem i els repetirem fins a l'extenuació estiga qui estiga que estem cansats del "Tot passa res queda a la Font de la Figuera", i que cada vegada que nomenen la paraula "despoblament" els recordem que volem fets i no paraules, que cal que a Madrid es pressuposte de veritat, als Pressupostos Generals de l'Estat d'este 2019 "l'apeadero" a la Font de la Figuera, i materialitzen el que ens deien a les reunions, que eixe "gasto residual" per restablir el servei es pressuposte, sense titubejos ni tonteries.

Estem cansats de "postureos". La legislatura passada, a l'oposició, José Luís Ábalos, l'actual Ministre de Foment, va visitar la Font de la Figuera, però sembla que només li va donar temps a dinar, o és que ha oblidat absolutament eixe dia i no recorda les necessitats de la Font de la Figuera.

Panses li regalarem, perquè faça memòria. O el tornarem a convidar, si el renoven al càrrec, perquè esta vegada sí accepte la invitació i visite la Font de la Figuera i veja ell mateix de tan poc com costaria vertebrar (i evitar més el despoblament) d'este xicotet gran poble amb la resta de pobles i ciutats d'ací a València, passant per Xàtiva i Moixent. I des de Fontanars dels Alforins també s'alegraran. I si ja aconseguim que supere les barreres mentals que suposen les províncies, que connecte la Font de la Figuera amb l'Encina i esta amb Villena i Alacant, i així que comencen a treballar en un projecte real per unir pobles i ciutats, per unir persones, per facilitar el seu transport i el seu desplaçament per motius personals, laborals, mèdics, d'estudis...

Als fontins ens diuen cabuts, persistents, i alguns i algunes tenim clar que no defallirem. Per sort, tindrem de nou a Joan Baldoví al Congreso i ell no ens oblidarà, com no ho ha fet en tot este temps. El seu compromís és ferm, com el meu amb el meu poble i el seu futur.

Així com recuperarem en res la línia d'autobusos per mantindre també la dignitat la Font de la Figuera massa vegades menyspreada, amb tres viatges d'anada i tornada a Xàtiva i un d'anada i tornada diari a Ontinyent, i no pararem fins que aconseguim recuperar allò que considerem que ens pertoca per viure, sobreviure i conviure.

I com la parella protagonista d'aquella vella història, el tren arribarà al seu destí, i com ells, encetarem i ens encetarem en un futur més digne que parle de vertebració territorial i de pobles i persones ben connectats. Seguirem, per la mare que va parir al tren.