En una estupenda novel·la de l'anglés Julian Barnes, El sentit d'un final -alguns potser heu vist la pel·lícula-, el protagonista es fa preguntes sobre decisions crucials en el passat que marcaren la seua existència, coses dites o fetes que carreguen la motxilla. Això es veu molt clar en les relacions de tot tipus: pateixen daltabaixos, es trenquen i refan. O no: del ja llunyà pacte de Sant Domènec, que va il·lusionar molta gent i va obrir un nou cicle polític a Xàtiva, ja no resten ni les cendres. Les coses, amb tot, no passen perquè sí.
Les passades eleccions a Xàtiva estigueren a punt de donar-li la majoria absoluta al PSPV-PSOE de Roger Cerdà. I l'altre supervivent del pacte, després de la desfeta de l'espai Compromís-Plataforma, la Xàtiva Unida de Miquel Lorente, va traure de nou un molt bon resultat, tenint en compte les limitacions electorals a l'esquerra dels socialistes. La relació entre aquestes forces durant el passat mandat ha estat un desastre: els de Cerdà hi ha contribuït amb decisions polítiques i algunes de subterrànies i els de Lorente han picat l'ham i han fet una gestió dels desacords bàsicament pública. Ha hagut deslleialtats creuades en proporcions que no sabria establir. La reedició del pacte, en tot cas, es feia impossible.
Així les coses, Cerdà parlava d'un govern amb «una única veu» i a la formació de Lorente se'ls atribueix moviments per articular una altra majoria. Juan Giner, de Ciutadans, va arribar a parlar d'intermediaris que li oferien coses. Des de Xàtiva Unida neguen rotundament les acusacions. Molts caps han fet girs de 180 graus.
Com a resultat, un desenllaç que respon a la lògica dels fets: Lorente passarà a l'oposició en rebutjar les delegacions oferides protocol·làriament per Cerdà. I Giner les acceptarà encantat. Xàtiva Unida diu que era l'opció preferida pels socialistes i segurament és cert, però tampoc no pot queixar-se'n: la negativa a entrar en el govern ha deixat el camí expedit a aquesta opció. Ben mirat, des de l'oposició serà més senzill que es visualitze un model alternatiu al de Cerdà. Però també hi ha el risc de l'eixida dels focus, de la irrellevància. Una jugada molt arriscada. Un final amb sentit però decebedor per a una aventura que podia haver estat diferent.
