L'Ajuntament de Montesa acaba d'adquirir dues gramalles per a vestir els macers de la vila. Ambdues peces han estat confeccionades de forma artesanal per les monges del convent de la Consolació de Xàtiva i són una rèplica exacta de les que fa servir als actes protocolaris la capital de la Costera. La necessitat de comptar amb aquesta vestimenta per part del municipi es justificava per l'ús, des d'immemorial, d'unes maces de cerimonial per acompanyar la corporació en actes solemnes. No debades, l'Ajuntament de Montesa compta amb dues maces de plata a l'efecte: l'antiga amb la data de 1605, amb remat hexagonal i arestes resaltades per cresteries cisellades, l'escut de la Vila amb les creus de l'Orde de Montesa, i decoració renaixentista incisa: mascarons, fulles, querubins, cascs... En l'any 2000, amb la finalitat de comptar amb un joc parell, s'adquirí una altra maça rèplica exacta de la que hi havia: un acurat treball d'ofebreria que es va encarregar a l'obrador dels orfebres Piró de València i que va supervisar, amb el vistiplau dels tècnics de la conselleria, el regidor de cultura d'aleshores.
La gramalla era una peça de vestir utilitzada en època foral. Consistia en una mena de sobrevesta o toga folgada que es posava sobre les altres peces de roba, amb teixits i colors diversos, però on predominava el carmesí. Era la vestimenta oficial dels jurats „equivalents als actuals regidors„ de les corporacions locals, i per això mateix, esdevingué símbol de la dignitat municipal, abolint-se el seu ús arran dels decrets de Nova Planta i reduint-lo a uniforme dels subalterns municipals. L'ús de la gramalla continuà sent habitual entre els macers de molts municipis valencians fins ben avançat el segle XX, fins que el deteriorament de les robes antigues feu que foren substituïts de forma progressiva per uniformes d'agutzil o policia, com es feia a la Montesa de la postguerra fins al 1999, any en què de nou es va tornar a fer servir aquesta vestimenta tradicional.
