l a política crec que s'ha d'entendre com el camí necessari per a millorar la vida dels ciutadans. I el carnet de cada partit, com el bitllet indispensable per a un recorregut de quatre anys. Passat el període electoral, allò normal hauria de ser, deixar-se eixe bitllet a casa, i fer el trajecte de la legislatura, tots els escollits per les urnes junts, centrats en la millora de la convivència. Però, en nombroses ocasions, la realitat és una altra...
I així comença la legislatura en aquesta «selva política». On cadascú es col·loca al seu lloc de partida. El lloc on els ha situat la ciutadania amb el resultat de la votació. Hi ha qui està en el govern, per mèrits propis: ha obtingut en eixa consulta ciutadana la millor puntuació. Per guanyar les eleccions, amb un augment de vot d'al voltant del 50% respecte de l'anterior consulta ciutadana. Ho ha fet després d'explicar en campanya els seus projectes amb convicció, realisme, il·lusió i fer la millor presentació porta a porta. Sense atacar ningú, més bé al contrari; defensant-se d'agressions verbals, de contrincants polítics alguns dels quals eren socis de govern. Una campanya informativa, sense renunciar a res. Assumint errors propis i de companys de camí. Patint traves i apartant les pedres que altres situaven en el trajecte. I per descomptat, celebrant els encerts de la legislatura passada, amb alegria i il·lusió.Una campanya en positiu.
Altres, després d'uns anys en el govern, sense saber estar ni trobar la seua ubicació per ser un lloc inhabitual per a ells, van fer una campanya trista, plena de laments, enfocada principalment al desprestigi institucional i personal de qui fins aleshores havia sigut el seu soci de govern. Han perdut suport popular; i encara que la responsabilitat i el bon criteri del vencedor li ha portat a oferir-los alguna regidoria, l'han rebutjada sense tindre en compte que als seus electors se'ls representa més i millor assumint alguna regidoria; tal vegada, el motiu és perquè se senten incòmodes en eixe nou habitacle polític, i pensen que el lloc on millor es desenvolupen és en el seu hàbitat natural des de sempre... la trista parcel·la de l'oposició.
