u na de les primeres mesures preses per el PSPV-PSOE, Compromís i EU l'any 2011, any en què Lina Insa perd la majoria absoluta, fou la baixada de les retribucions que l'anterior govern de Lina, Filiberto, Maria Adab i Vicent Vila s'havien assignat en la legislatura 2007-11, fet que fou aleshores fortament criticat per Jorge Rodríguez qui aleshores exercia com a cap de l'oposició. Hem de recordar que el manteniment del govern de Lina i el seu equip va contribuir juntament amb una mala política econòmica al fort endeutament històric de l'Ajuntament d'Ontinyent, el qual va arribar fins els 22 milions d'euros.
Amb la baixada de sous dels membres amb representació política i d'altres mesures vàrem voler iniciar un procés de regeneració i transparència que va implementar l'acció política d'un govern format per PSPV i Compromís amb el suport d'EU, govern que va compassar aquesta mesura amb el desplegament de tot un seguit de polítiques centrades en allò social i en la reducció del deute, mesures recollides ja en l'acord de legislatura signat per les tres forces progressistes. Entre d'altres mesures es van desenvolupar: la reducció del lloguer de l'antic edifici del PROP, el lloguer de l'antic local dels Gegants i Cabets, la reducció dels consums d'energia elèctrica mitjançant el desenvolupament d'un Pla d'Estalvi Energètic, la revisió dels contractes de neteja de les dependències municipals, edificis públics i col·legis, el desenvolupament d'un Pla d'Ajust (que va comptar amb l'abstenció d'EU) i que entre d'altres contemplava un préstec d'un milió d'euros per pagar les nòmines de la plantilla municipal i d'altres mesures que permeteren un estalvi de 200.000 euros a l'any i que en una legislatura feren baixar el deute dels 22 als 11 milions.
Amb aquestes mesures l'ajuntament donava mostres de certa sensibilitat de cara a la ciutadania d'Ontinyent, que pagava les tràgiques conseqüències en el seu dia a dia d'una greu crisi econòmica que deixava milers de famílies sense treball ni recursos, i augmentava el llindar de la pobresa de la població i l'exclusió social.
Aquest esforç coherent però titànic, ha estat tirat al fem per l'actual govern total de Jorge Rodríguez, encapçalant l'equip de la Vall ens Uneix. Aquest govern ha pres com a primera mesura un augment de les retribucions i sous dels càrrecs públics que amb un augment de 300.000 euros anuals ens fa retornar als temps de l'endeutament, d'una priorització ben diferent de les polítiques allunyada de les necessitats reals de la ciutadania (la qual encara no ha superat les situacions de crisi econòmica i de vulnerabilitat social).
L'augment del sou de l'alcalde en un 22% i del seu cap de gabinet Ricard Gallego d'un 55%, suposen un mal començament i allunyen l'actual govern de la regeneració política, l'austeritat i la bona gestió que fins el moment havien estat senyes de la seua acció de govern. Aquesta pujada no s'entén quan la major part de la ciutadania encara viu amb quotes de precarietat i pèrdua de nivell adquisitiu. Al respecte recordem que el moviment de les persones pensionistes han ocupat els carrers reclamant una pujada en les seues pensions d'un 0,25%, pensions que encara continuen sent un suport fonamental per a moltes famílies i quan la població jove manté condicions de treball molt precàries, amb manca de drets i oportunitats.
Alguna gent argumenta que la pujada de sou de l'equip de Rodríguez i d'ell mateix com a alcalde s'hi troba justificada per la seua bona gestió, gestió que mai ha estat en solitari: recordem que l'any 2015 el propi Rodríguez no es va pujar el sou perquè va triar el sou de la Diputació de València, de la que fou president; un sou de 73.000 euros (no estava bobo, el xiquet) mentre deixava l'Ajuntament d'Ontinyent en mans de Jaime Peris i Rebeca Torró, als quals va deixar en l'abandó quan aquests van decidir no cedir davant una deriva personalista, creada i dissenyada per Gallego, que va començar allà pel 2014: un culte al líder „omnipresent i omnipotent„ sense precedents a la nostra ciutat. La seua imatge immaculada, comença a esvair-se amb les investigacions del cas Alqueria, que posa a Rodríguez al centre de la investigació, com també ho fa amb el seu benvolgut Ricard Gallego, ara investigats tots dos per un delicte de prevaricació i malversació de fons públics, amb la seua expulsió del PSPV i amb l'inici d'un camí de transfuguisme seguit per tota la seua cort, com els grans faraons.
Rodríguez, amb el temps, s'ha convertit en un polític professional a qui l'aval d'un gran suport electoral el fa creure invencible i amb el dret de fer i desfer, d'augmentar el seu sou i d'incrementar les retribucions com li va de gust, frustrant al meu parer la regeneració democràtica i la imatge de la política, perdent els principis i valors que fan d'un governant ser solidari amb la ciutadania a qui representa i mantenint actituds d'indiferència cap a aquells i aquelles que més pateixen els efectes perversos d'una crisi no sols econòmica que encara perdura en gran part de nosaltres.
Ara, ens resta estar a l'aguait i esperar a que es complisquen els 100 dies de govern per tal d'entrar a valorar el funcionament d'un executiu que abandona també un altre dels pilars que fan progressar la nostra societat: la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. Sabem que aquest govern pretén transversalitzar aquesta lluita per la igualtat, i què a l'igual que a d'altres poblacions com Xàtiva, ha fet desaparèixer una àrea de gestió específica, és a dir, ha esvaït les competències específiques a l'antiga regidoria de Dona i Igualtat, abandonant l'estratègia dual per treballar la Igualtat, estratègia que combina l'acció transversal de les polítiques d'igualtat amb l'acció específica, aquesta darrera comptant amb la participació activa de les dones i dels moviments de dones del municipi. Entenem que cap persona, per gran que siga la seua capacitat, pot assumir les competències de personal, hisenda, organització i funcionament, PROP, SIAM, informàtica , modernització i transparència.
