g iuseppe Grezzi, portaveu de Verds Equo, un dels grups que formen la coalició Compromís, deu ser el regidor més conegut del cap i casal. Ostenta quatre càrrecs al consistori de la capital: la coordinació de l'Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic i les delegacions de Mobilitat i Infraestructures per al Transport Públic, Platges i Qualitat Acústica i de l'Aire. És un home amb molta determinació. A Xàtiva, posem per cas, es van dedicar temps, reunions, debats i estudis a redactar un pla de mobilitat que encara no ha donat massa fruits visibles „i potser no els done mai, atès que el nou regidor responsable d'aplicar-lo sembla discrepar dels redactors en algunes qüestions clau. Grezzi començà a concretar les seues propostes des del minut zero de l'anterior període municipal. Esdevingué la bèstia negra de la dreta. Durant la campanya de les passades eleccions, PP i Cs feren bandera de llur oposició als carrils bici. Tanmateix, el resultat electoral mostra que molts veïns estan d'acord amb Grezzi. Jo, que no visc a la capital, li done la raó amb matisos. Crec que els problemes de mobilitat sostenible no s'estan abordant de manera global.
Augmenta el nombre de ciclistes, però no minva prou el d'automobilistes. En realitat, el trànsit a València és una embrolla. Fa la sensació que s'actua sobre la marxa. Podem posar exemples. Fins al mes passat, els vehicles que s'incorporaven a Germanies procedents del carrer Gibraltar podien girar a l'esquerra en la cruïlla de Grans Vies i Russafa. S'hi produïen enormes embussos, perquè aqueix carrer només comptava amb un carril lliure. Els altres dos s'havien reservat per a bicicletes i transport públic. ¿Solució? Prohibir el gir a l'esquerra i obligar a seguir per Marqués del Túria fins a trobar una intersecció que permeta passar a l'altre costat de la zona enjardinada central. En Itàlia „Grezzi és oriünd de Vico Equense, vila de l'àrea metropolitana de Nàpols„, tenim exemples d'algunes ciutats, com ara Ferrara, que han vedat als cotxes el trànsit de pas pels centres històrics, que sols poden travessar bicis i autos de residents i serveis. Això sí, es permet el pas d'automòbils per les eixamples. De moment, a València no està clara la distinció. Conduir per la ronda interior sense topar amb algun ciclista en les interseccions és, per tant, esgotador. Es formen cues en alguns punts i s'ha d'anar molt alerta.
La solució, pensaran vostès, és viatjar en tren a València. Sí, si tinguérem bons trens de rodalies. La línia C2 de Renfe és un desastre. A finals de juny, Vicent Álvarez, xativí, advocat i exmembre del Consell Valencià de Cultura, havia de presentar la seua obra Un temps i un país a la llibreria la Costera. No pogué; Renfe el deixà tirat a Catarroja. El 20 de juliol, dues membres del jurat del 65 Saló Local de Fotografia arribaren a Xàtiva amb una hora de retard. Havien pres un tren de la línia C2. El 19 d'agost, vaig tornar de Tbilisi (Geòrgia). El trajecte entre aeroport i Estació Nord el vaig fer en metro. Volia prendre el rodalies de les 18.23. Anunciaren per megafonia que s'ignorava l'hora de partença. A les 18.20, encara no tenia assignada via d'estacionament. Jo estava cansat. Em tocà comprar un bitllet de Talgo per tal d'arribar a ma casa com més aviat millor. Vingué setembre i continuaven els problemes de la C2: cinc trens cancel·lats en tres dies i múltiples retards als horaris d'eixida.
El balanç fiscal entre Generalitat i Estat és desfavorable per als valencians des de fa temps. Això significa que paguem amb els nostres imposts millors serveis per a altres autonomies. ¡Ésser cornut i pagar el beure! La solidaritat no pot justificar el tracte rebut; la renda per càpita dels valencians és inferior a la mitjana estatal. El dèficit fiscal crònic afecta les infraestructures del país „les relacionades amb la mobilitat entre d'altres. A ningú no pot estranyar que baixe la xifra d'usuaris de la línia C2. Sovint s'hi fa servir material mòbil antic. Els incidents, que estan a l'ordre del dia, dissuadeixen moltes persones de prendre el tren per a viatjar al cap i casal. El nombre de desplaçaments en cotxe continua sent, per tant, molt elevat. Malgrat les lleis de Murphy, pense de vegades que no ens aniria pitjor si la Generalitat gestionés les actuals rodalies de Renfe. Almenys no heretaríem més unitats ferroviàries envellides retirades d'altres zones. En fi, ¿la caiguda de l'aire condicionat en un tren de la C2 pot crear un embús a Russafa? ¡Qui sap!
