El proper divendres a les 19 hores al Museu Parroquial de Montesa, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presentarà el llibre El rector Vicente Blasco García (1735-1813). Entre la Ilustración y el Liberalismo, obra de Maria Llum Juan Liern. Junt a l'autora intervendran Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València; Analía Juan, alcaldessa de Montesa, i Josep Cerdà, historiador i regidor de Cultura i Patrimoni de Montesa. L'acte s'inscriu dins les activitats organitzades pel consistori per a commemorar el 700 aniversari de la fundació de l'Orde de Montesa.
Vicente Blasco García va nàixer a Torrella el 1735. Quan tenia 17 anys va ingressar com a frare en l'Orde de Montesa, en un moment en què la seu d'aquella institució havia passat a la ciutat de València, doncs el castell-convent de Montesa havia estat assolat per un terratrèmol i les seues rèpliques feia poc, el 1748. Dins de l'Orde, Blasco no va ocupar càrrecs rellevants, però fou un aliat fidel i intel·ligent d'altres montesians singulars com per exemple el prior del convent, fra José Ramírez. Des de fora, en canvi, arribà a preceptor dels fills de Carlos III i més tard, canonge de la Seu de València, una prebenda que el va aupar a la dignitat de rector de la Universitat.
La rellevància del rector Blasco es justifica per la implantació del Pla d'Estudis de 1787 a les aules universitàries valencianes, un mètode que fou abolit al segle següent doncs alguns dels liberals decimonònics el qualificaren de massa avançat en alguns aspectes. Blasco va crear el Jardí Botànic de València i fou un gran amant dels llibres i de la cultura: no debades, la seua biblioteca personal la va donar a la Universitat, i compartí aules i sabers amb altres frares de Montesa contemporanis que exerciren com a catedràtics al mateix Estudi General. Tot i això, la seua trajectòria intel·lectual no consumà totes les expectatives, doncs la seua proximitat a l'administració borbònica el va dur a anteposar, moltes vegades, els interessos de la Monarquia front a altres propostes tal volta més aperturistes.
