Si alguna cosa ha diferenciat la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida de la resta d'ens comarcals ha estat la seua capacitat de consens i d'inclusió. Que els 34 municipis de la comarca formen part de la mancomunitat „un organisme de pertinença voluntària„, ha estat l'enveja de moltes comarques. Sobretot perquè aquest fenomen no és gens habitual al llarg i ample del territori valencià. Del que estem dient tenim exemples ben a prop. La Mancomunitat de la Costera-Canal no té com a soci l'Ajuntament de Canals, la segona localitat per població de la comarca de la Costera. I la Mancomunidad de la Canal de Navarrés, una escissió de l'anterior, tampoc té a Énguera, el municipi cap de comarca, entre els seus membres. Però és que Gandia no pertany a la Mancomunitat de la Safor, tot i que la seu social està precisament a la capital de la comarca. I així podríem continuar per altres realitats comarcals poc habituades al pacte i la integració dels municipis.
Amb estos exemples tan propers es pot comprovar com de difícil i complicat és aconseguir el consens i el bon veïnat que venen demostrant, al menys administrativament, els 34 municipis de la Vall d'Albaida. Un capacitat d'acord i d'integració que està present en els últims 30 anys i que tots els presidents, de diferent signe polític, han trobat sempre la manera de salvaguardar.
Per això resulta contrària a la tradició pactista de la Vall la proposta de govern acordada entre PSPV i Compromís per a repartir-se les àrees de govern de la Mancomunitat. Una manera d'actuar poc respectuosa amb els usos i costums de la comarca que es tradueix en un acord comunicat per un correu electrònic a la resta de forces polítiques, sense cap voluntat de negociació i que discrimina a Ontinyent, la ciutat més important per població de la comarca. Sembla que a PSOE i Compromís els ha pogut més la por a l'expansió de la Vall d'Ens Uneix que l'estabilitat i la continuïtat de la mancomunitat.
Socialistes i nacionalistes han actuat més com a representants de partits polítics, temorosos per la irrupció d'una força política que els ha deixat sense alcaldies i sense el diputat provincial, que d'administradors responsables de la voluntat popular expressada a les urnes. Vicent Gomar (PSOE), president, i Josep Albert (Compromís), vicepresident i alcalde d'Albaida, la població que té l'honor d'haver convertit la mancomunitat en el seu banc, ja s'ho faran vore. Que sàpiguen que amb la seua falta de destresa política han obert una greu crisi al si de la mancomunitat, una crisi que posa en perill la seua supervivència i el que és pitjor genera desconfiança entre veïns i veïnes de la Vall d'Albaida que mai havia viscut aquesta comarca.
