U quest 2019 es compleixen 500 anys de la mort d'un personatge fascinant vinculat a Xàtiva, Lucrècia Borja (Roma, 1480 - Ferrara, 1519), membre d'una nissaga originària de la ciutat i filla del papa Alexandre VI. L'associació Amics de la Costera va tenir la bona pensada de dedicar-li un cicle de conferències encara en marxa. El col·lectiu feminista Xateba, a més, va tenir també l'encert de batejar l'encontre d'escriptores que organitza amb el nom de Lucrècia Borja i que arriba el 16 de novembre a la segona edició.
La reivindicació del personatge està justificada per raons històriques, culturals i de gènere. En vida, la seua condició de dona d'una família influent i, en part, la seua llegendària bellesa, foren una pesada càrrega. Emprada pel seu pare i el seu germà, Cèsar Borja, com a moneda de canvi per aconseguir poder en el tauler polític de l'època, fou casada i descasada a conveniència „de la família, no seua„, va parir fills de diferents progenitors „un dels quals podria ser fins i tot d'origen incestuós: no se sap si del pare o del germà„ i acabà morint per les complicacions d'un darrer part, quan encara tenia 39 anys. Malgrat això, tingué temps de fer del Ducat de Ferrara una referència cultural del Renaixement, una sensibilitat que justifica la reivindicació des del camp de la cultura.
Contemplant la tèrbola existència de Lucrècia, costa imaginar com seria la vida de les dones de l'època sense el matalàs del poder i la riquesa. En el seu cas, tanmateix, cal afegir la motxilla d'una mirada injusta. En part per la visió fixada per Víctor Hugo en el XIX com a femme fatale (promíscua, assassina i manipuladora), la dona més rellevant de la família Borja és coneguda urbi et orbi per raons que no tenen massa a veure amb la història real. Imatge filtrada pel cinema i la televisió i que va tenir reflex fins i tot en horroroses produccions eròtiques i pornogràfiques. Una mena de segona condemna que té molt a veure amb la seua condició femenina. Aquesta mirada costarà de revertir, si es fa algun dia. Però està bé que des de Xàtiva fem contribucions per sanejar el desgavell. S'ho mereix. Per la figura rellevant que va ser i com a dona maltractada: per l'època que li va tocar viure i per la posteritat.
