E ntrevistant l'actor alcoià Juli Mira, amb motiu del Premi d'Honor de l'Audiovisual Valencià, em vaig adonar de nou de la importància de la cultura de base, de tot el que genera i provoca l'activitat cultural del subsòl. Mira va començar a actuar amb un grup d'amics del col·legi. I aquells als quals el cuquet els havia picat més fort, acabaren formant part de la companyia La Cazuela, inici d'una carrera professional, en el doblatge i l'audiovisual, molt notable.
L'entrevista em va fer tirar del fil del que havia passat a Xàtiva teatralment, en unes setmanes marcades precisament per les efemèrides. La Bicicleta Teatre de Toni Martínez passava el pany, després de trenta anys de tasca teatral, amb una exposició. Mentre que Teatre de la Lluna de Víctor Torres celebrada el seu 25 aniversari amb un complit programa d'actes que incloïa com a colofó la valentíssima iniciativa de representar Incendis, de Wajdi Mouawad, una de les peces canòniques del teatre contemporani, portada al cinema i duta a l'escena entre nosaltres per bèsties com Núria Espert.
L'elecció em va semblar admirable, demostració que, més enllà de les febleses i fortaleses del muntatge, es poden fer coses amb intencionalitat i ambició des d'una xicoteta ciutat. En tot cas, Martínez i Torres poden estar orgullosos de tot el que han sembrat. De la ciutat han sorgit actors i actrius professionals com Maria Josep Peris, Elies Barberà, Neus i Anna Alborch o José Banyuls. I veieren els inicis teatrals del dramaturg Tadeus Calinca, retirat del teatre malgrat haver estat un nom valorat en l'escena teatral valenciana. O de Josep Lluís Fitó, qui va signar el text de l'obra Corrruptia per a una companyia professional. Per no parlar de les moltes persones que han treballat a Xàtiva, sense rebre compensació econòmica a canvi, amb la voluntat de fer teatre de qualitat, com el recentment desaparegut Paco Vila.
Tota la gent que ha passat per les companyies, la que ha vist els espectacles, els alumnes que Martínez va tenir a l'institut, com ara un servidor. El teatre a Xàtiva no seria el mateix sense pioners i agitadors com ells. Perquè bicicletes i llunes, llunes i bicicletes, són el cor del teatre. El cor de la cultura. Gràcies per tot.
