Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

POBRA EIXÀTIVA

Imatge d'arxiu del carrer Montcada de Xàtiva. perales iborra

r ecentment va publicar aquest diari un article que va cridar especialment la meua atenció: «A la venta la histórica casa del doctor Arjona de la calle Montcada de Xàtiva». Aparentment només ens informava d'una notícia de caràcter històric-artístic; una més que mostrava el tranquil trascórrer diari de la nostra ciutat. Però, si adoptem una visió panoràmica, veiem que la notícia és l'anella d'una immensa cadena, perquè mostra un dels principals problemes de la nostra ciutat: l'abandó del seu centre històric. Vegem. Si observem les cases contigües a la citada (Montcada, entre Peris i Vallés) ens adonem que també estan totes en venda. Això mateix ocorre amb bona part de les cases del proper carrer Vallés, destacant „com afirma l'historiador Pablo Camarasa„ la que fóra de Gregory Sanç de la Llosa, cavaller de l'Ordre de Calatrava, i, ja en el segle XIX, seu de la prestigiosa i cèlebre impremta de Blai Bellver (habitatge originari dels s. XV-XVI, reformat en el XIX-XX). I el mateix es podria dir del Mercat, Corretgeria, Roca, Sant Vicent, Engay, Segurana, entre d'altres carrers, en els quals el despoblament „i a vegades l'abandó i la degradació„ s'ha estés a poc a poc, com una taca d'oli, fins a convertir-se hui en una veritable emergència urbanística. Gloriós passat? i dolorós present: pobra Eixàtiva!

Ja en el segle XIX, Blai Bellver es queixava amargament de l'abandó inversor i poblacional dels rics de la ciutat, davant els ulls impassibles de la incompetència dels polítics. Potser hui es queixaria per l'abandó de l'històric espai urbà de la seua estimada ciutat, que fóra la més important del regne després de la capital; del trasllat quasi massiu dels habitants del centre històric als habitatges de l'eixample de la ciutat. Però això no és tot. Juntament amb aquest transvasament poblacional, s'ha produït també la desaparició del petit comerç (enfonsat, a més, per les grans superfícies comercials), la dels serveis d'institucions públiques i privades, la del teixit humà que travava i donava vida a la ciutat i, amb tot això, el progressiu abandó i deteriorament del centre històric. Sí, aquest que és el major del País Valencià després de la capital, i que pretén ser focus d'atracció del turisme, que encara se sorprén del patrimoni artístic que resta en la nostra mil·lenària ciutat. Però si el centre històric no està habitat, morirà; podrà ser un escenari de cartó-pedra, però estarà mort i es degradarà cada vegada més.

Com hem arribat fins ací? Aquest article no descobreix res que no haja estat ja objecte d'anàlisi; només pretén sensibilitzar-nos més sobre ell, ser un crit desesperat i inconformista davant aquesta emergència urbanística. Què hi podem fer? Qualsevol cosa millor que lamentar-nos sense fer res. Les declaracions de bona voluntat no són suficients. Així com tampoc ho són les petites accions o gestos que es dilueixen davant la magnitud del problema. Revertir aquesta situació és urgent i requereix un gran consens, un projecte clar a curt, mitjà i llarg termini, que aglutine, si és possible, tots els partits polítics (Xàtiva ha d'estar per damunt d'interessos partidistes i electorals) i les institucions públiques i privades de la ciutat. Ja l'any 1968, el professor xativí Ramir Reig, en un magnífic article publicat al Llibre de Fira d'eixe any ( El desafío setabense) afirmà: «Xàtiva, si és alguna cosa o vol ser alguna cosa, ha de ser una voluntat comuna». Cal prendre decisions que permeten atraure novament la població: suport públic per a la reconversió de cases en habitatges plurifamiliars?; creació d'espais d'aparcament (semblants als encertats llocs creats en la plaça de la Seu)?; conversió en zona de vianants d'alguns carrers (igual que en Botigues, Trobat o Sant Francesc)?; creació de serveis (instal·lacions sanitàries, lúdiques, oficines d'entitats bancàries, de recaptació, registre, etc.) en palaus i grans casalots, a canvi de beneficis fiscals?; atracció de serveis culturals d'àmbit autonòmic?; més servei de neteja en els carrers?; major presència policial i creació de policia de barri?; control de bars i terrasses (el descontrolat oci de cap de setmana perjudica greument l'assentament poblacional)?; ajudes més quantioses per a la rehabilitació d'habitatges?; disminució de l'IBI a la població assentada en el casc antic?...

Ja l'any 2001, l'economista Josep Sorribes, en un article publicat en El País ( Xàtiva, ciutat polièdrica) assenyalava: «[...] si Xàtiva sabera vendre's (Déu meu, tan fàcil com ho tenen!) com a ciutat turística, de turisme urbà (amb actius sobrats), però també de turisme "rural", amb itineraris de gran interés i bellesa. [...] A Xàtiva li cal, com aigua al desert, trobar un element catalitzador (persona o institució) que sàpia llegir el poliedre i ho projecte al futur. Els valencians no podem prescindir del protagonisme històric, cultural i polític dels socarrats. Si us plau, endavant».

Compartir el artículo

stats