A més a més, hem pogut localitzar a més familiars que mai havien participat en l'acte i que enguany, per fi, ho faran. Quan s'han produït els contactes amb aquestes persones, han aflorat les seues emocions i el seu agraïment sincer. Algunes d'elles viuen fora de les nostres terres i han hagut de sumar al dolor de la pèrdua la indignitat de l'oblit durant anys. Amb l'homenatge a les víctimes del bombardeig també ajudem a recuperar la seua dignitat.
Enguany hem commemorat una altra efemèride important pel que fa a la memòria dels represaliats pel feixisme. S'han complit 75 anys des de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen-Gusen, on també perderen la vida xativins. El proper 10 de maig participarem en un acte públic en aquest camp de concentració, de la mà de la Xarxa Memòria Històrica de la FVMP. Ens acompanyaran alumnes dels instituts de Xàtiva, Josep de Ribera i Lluís Simarro. Però també volem oferir l'oportunitat d'assistir a qualsevol veí o veïna de la ciutat que desitge participar en aquest acte i, en conseqüència, puc avançar que estem organitzant un viatge del qual informarem degudament en el seu moment.
Tornant al bombardeig de Xàtiva, col·lectius i associacions han realitzat distints actes d'homenatge pel record i el respecte a les víctimes i les seues famílies des que es va a tornar a instaurar la Democràcia a Espanya. Ja fa més de 40 anys que el col·lectiu de republicans xativins commemora a aquesta cita any rere any, o altres com el Consell de la Joventut des que es va instal·lar l'Aixopluc. El consens al voltant de l'oportunitat de l'acte ha de ser el més ampli possible. Sempre.
Però encara avui hi han col·lectius que es queden al marge, com si la cosa no anara amb ells i elles. Alguns per inconsciència, altres per frivolitat o altres, simplement, perquè no els interessa remoure el passat. Aquests xativins i xativines diran que estimen molt Xàtiva, però li donen l'esquena a l'homenatge a les víctimes del bombardeig de l'Estació i miren cap a un altre costat en un moment que hauria de servir per unir a tots els ciutadans i ciutadanes per aclamar a una sola veu que aquell fou un acte cruel i innecessari, i rebutjar amb força aquests fets per a que no ocórreguen mai més.
Estimar Xàtiva és estar de dol eixe dia. No hi ha millor acte d'estima que el saber perdonar, però també saber reconèixer la veritat. I la veritat és que dóna igual el qui o el com, fins i tot, des de quan. El més important és continuar. Continuar endavant amb el record permanent de la nostra història, la nostra identitat, que ens ajuda a crear lligams forts entre tots nosaltres per seguir junts pel camí de la llibertat, la tolerància, el respecte i la igualtat. Pel camí de la memòria.
