Allà per l’any 2011 vaig escriure en Levante-EMV un article que el vaig titular «Torna l’aixà» arran d’una idea que un vell socialista em va comentar de la situació que vivíem en aquell moment degut a la crisi econòmica del 2008, intentant buscar solucions als problemes derivats de la crisi.

Ara al 2020 ens està passant el mateix, però, a més i principalment produïts per una crisi mundial sanitària sense precedents. Vivim temps de canvis, d’incerteses, de no saber el què va a succeir, de crisi política, econòmica, social, cultural i sanitària. Crisi de valors ètics, personals, de justícia, de solidaritat... i, llevat dels moviments més conscienciats com els ecologistes, pacifistes..etc., la resta de ciutadans i ciutadanes no acabem de creure’ns la nova situació i ens indignem davant tanta injusticia. Però, a partir d’ara res no serà igual, van a produir-se canvis en la forma de vida de la gent, anem a una major austeritat i s’ha acabat el temps de l’hiperconsum irracional i el model insostenible de les tres últimes dècades. Hem d’assumir la realitat i normalitzar les nostres vides adequant-les a les possibilitats reals de cadascú , incorporant al nostre llenguatge valors poc practicats com la cooperació, la coordinació, la solidaritat, la justícia, la igualtat, la salut. Si una cosa ha quedat clara en aquesta crisi és que els poders públics tenen que blindar el sistema de salut pública dotant-lo de recursos humans i econòmics suficients per tal de poder afrontar situacions com la creada per la covid-19.

Vivim un moment històric. Aquest model està acabat. Estem assistint al final d’un sistema capitalista globalitzat que ho ha desfet tot. La covid-19 ha accelerat el procés de desglobalització que estava en marxa des de 2008; l’agrupament de les societats, també tornant la mirada dels ciutadans als seus estats. Per tant, ens hem de moure per construir un nou sistema polític, econòmic, social i cultural. L’actual situació ens porta abocats a dues possibles eixides. Una entre més cooperació mundial o major agrupament dels estats; i l’altra sobre si eixiran reforçades les democràcies o hi haurà més autoritarisme. La meua aposta és per la cooperació i la democràcia.

La solució ha de vindre de l’acció conjunta de la societat, de la participació real dels ciutadans i ciutadanes en tots els assumptes que ens afecten. Ja no podem deixar només en mans del poder polític i econòmic el nostre futur i el dels nostres fills. Cal actuar... començar per xicotetes coses, sense pressa i sense mirar al veí. Hem d’assumir individualment la situació, i a poc a poc organitzar-se col·lectivament i fer accions conjuntes i solidàries que ens porten a poder viure amb dignitat i a ser feliços dins de les possibilitats de cadascú.

Com alternativa a aquest caducat sistema, ja hi ha col·lectius, associacions i persones que ens estan demostrant que ‘un altre mon és possible’ i necessari. La nova ruralitat està tornant a omplir pobles de l’interior que s’havien quedat buits. El consum responsable, l’alimentació saludable, l’economia de supervivència i del ‘trueque’ s’està posant en pràctica en molts llocs i de diferent manera. La defensa dels recursos naturals enfront de l’especulació i els negocis corruptes.

La sostenibilitat, en el seu significat genuí... complint les tres regles fonamentals: econòmica, social i natural, és a dir: sí hi ha alternativa.

Amb el seu «torna l’aixà», el meu amic estava avançant-se a la situació actual on cal recuperar els valors dels nostres pares i dels nostres avis, valors que ens fan més humans, més lliures i més feliços. Ara ho podem fer amb més recursos i més experiència. En definitiva, restituir la convivència col.lectiva d’ un poble davant l’individualisme imposat pel capitalisme més ferotge i destructiu de la història... Torna l'aixà!Josep Bodí i QuilisMilitant de base del PSPV