Que passarà en les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana després de la fase 3 de desescalada quan entrem en la «nova normalitat»? Que és la nova normalitat? Doncs jo crec que la nova normalitat és continuar amb les mesures de distanciament social i seguretat que estem tenint ara, per tant, com sóm un grup de contacte (més que els futbolistes), no podrem fer assajos generals ni concerts ni entrades de moros i cristians fins que tinguem una vacuna, i això ara mateix no ho sap ningú.
Son preguntes que com a president d’una societat musical em faig quasi totes les dies. Estem davant d’una situació inèdita respecte a les SS.MM valencianes per culpa d’un virus sense precedents: la covid-19.
Mai al llarg de la història recent ens haviem vist en una situació de crisi sanitària, econòmica, social, cultural i sobre tot musical com l’actual, la meua Societat té 97 anys d’història i mai pensàvem que açò passaria. Les bandes de música hem passat per moltes situacions fotudes (dos dictadures, la de Primo de Rivera i Franco), però sempre hem eixit endavant amb el bon fer i compromís dels seus músics, socis i el recolçament del nostre poble, amb treball, il·lusió i ganes de tirar endavant mirant al futur amb espectatives possibles.
Ara mateix les expectatives son nul·les mentre no tinguem eixa vacuna o algún medicament que puga eliminar el virus, per tant el futur és molt incert, els ingressos per a mantenir les Societats son mínims, socis i poc més, actuacions cap, ajudes de les administracions insuficients. Davant aquesta situació que podem fer?
Propose algunes idees per tal de poder solucionar la nostra situació. En primer lloc, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) deuria de posar-se urgentment en contacte amb la Generalitat Valenciana, el més aviat possible i al més alt nivell per plantejar-li la nostra situació i conjuntament, buscar les solucions més adients. Sóm Bé d’Interés Cultural Immaterial declarades per la mateixa Generalitat, per ahí podrien vindre algunes solucions. En segon lloc, els ajuntaments també deurien (així venen obligats per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià), sota la mateixa figura del BIC, estudiar fórmules d’ajuda a les seues Societats Musicals per al manteniment de les seues seus socials via bonificació d’impostos, subvencions etc. igual que mantenen edificis històrics, manifestacions culturals o Bens d’Interés Cultural Inmaterial.
En general, totes les Societats Musicals anem a passar-ho molt malament de nord a sud del País Valencià (Falles, Magdalena, etc.) , però les Societats Musicals de les Comarques Centrals anem a passar-ho pitjor encara, ja què la nostra activitat està basada en les Festes de Moros i Cristians.
Sóc conscient que ara mateix la prioritat és la salut, reforçar el sistema públic de salut, però no és menys important salvar la cultura popular d’un poble que també ens fa ser més feliços a les persones i en eixe camp és on les nostres Societats Musicals valencianes sóm un exemple davant de tot el món.
Aprofitem aquesta crisi per a posar en valor a les Societats Musicals i adaptar-les a la «nova realitat». La Llei del Voluntariat ara és més necessària que mai per tal de regular la nostra realitat de músics amateurs al servei de la cultura d’un poble. D’ara endavant res serà igual. Adaptem-nos¡¡¡
Josep Bodí i QuilisPresident de la Unió Musical d'Albaida, L'Aranya.
