Al dramaturg francès André Birabeau li són atribuïdes moltes màximes. A mi m'agrada una que és de rigorosa actualitat: «En alguns envasos de formatge, pots llegir: "45% de matèria grassa". A les portades de certs periòdics s'hauria d'advertir: "1% de matèria grisa".» Jo imagine que la policia judicial és la matèria grisa de les forces i cossos de seguretat; auxilia el poder judicial i la fiscalia en la investigació de diferents delictes: prevaricació, suborn, frau fiscal, narcotràfic, segrest, homicidi, assassinat. Aquests dies s'ha conegut un episodi cridaner. Una jutgessa hauria ordenat a guàrdies civils de Madrid que assoliren funcions de policia judicial per a investigar el presumpte comportament delictiu d'un polític. Fins ací, tot normal. Tanmateix, hi ha detalls en aquest afer que criden l'atenció. Quan redactaven l'informe en què havien de recollir el resultat de la seua perquisició, els agents seguiren el procediment de tallar i enganxar. ¿Què retallaren? ¡Notícies de periòdics amb només un 1% de matèria grisa! Va eixir, és clar, un text plenet de boles, errades i falòrnies adobades amb testimonis tergiversats, un text amb excés de greix.

A més, hom sospita que el cap dels redactors, un coronel, filtrà a la premsa un informe que sols havia de lliurar a la jutgessa. També s'ha dit que aquesta podria haver actuat irregularment; José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, afirma que la decisió judicial d'investigar el delegat del govern a Madrid, per no haver prohibit les concentracions del 8-M, resulta absolutamente insólita, carente de sustento legal y desprovista de cualquier motivación racional. Ignorem com acabarà l'assumpte, però aquesta escassesa de matèria grisa a la policia, la magistratura i alguns mitjans l'hem vista en moltes ocasions. I seguirem veient-la. Sense anar massa lluny, el dia 28 de maig fou detingut l'ínclit veí d'Énguera Ignacio Jordà —més conegut pel seu nom «artístic», Nacho Vidal. L'antic actor de pel·lícules porno fou conduït el sendemà als jutjats de Xàtiva. Està acusat d'homicidi imprudent i delicte contra la salut pública. L'amo de la titola d'or, del pardal més gran i eixerit de la Canal de Navarrés i part de l'estranger, es dedicava últimament a practicar el xamanisme en la seua finca d'Énguera, on havia plantat una iurta.

Aquest home és un compendi d'habilitats. Havia descobert que les glàndules paròtides d'un petit gripau que viu a Sonora (regió de Mèxic), el Bufo alvarius o Incilius alvarius, produeixen una potent substància al·lucinògena, la bufotenina —molècula de Déu, en diuen. Nacho organitzava rituals xamànics. Els convidats fumaven cristalls de bufotenina en una pipa, amb propòsits curatius o al·lucinògens. En 2016, l'actor relatava la seua experiència a través de Youtube: Yo había visto a Dios, tenía el Santo Grial y quería que todo el mundo lo viera. Recomiendo el uso del sapo para volver a conectar con la tierra y la madre naturaleza. Fa onze mesos, el fotògraf José Luis Abad volgué provar la molècula de Déu. Però el verí del gripau és perillosíssim. Abad patí un infart i morí. Nacho i dos acompanyants, que devien estar ben «desfasats», no saberen copsar la gravetat de la situació. S'esperaren vint-i-dos minuts abans de trucar a emergències. José Luis Abad havia estat col·laborador d'Urban VLC —suplement de Levante-EMV— i de publicacions prestigioses, com ara Vogue, Tatler Hong Kong, 2Bexposed NY, Oxxo magazine...

Els investigadors de l'equip de policia judicial, pertanyents a la comandància de la guàrdia civil de Xàtiva, han tardat mesos a desembolicar la troca. I això que ho tenien fàcil; la família d'Abad havia proporcionat un vídeo, gravat amb el mòbil del finat, i un complet reportatge fotogràfic de la sessió xamànica. No calia molta matèria grisa per a saber què havia passat. «Alguns afirmen que basta mirar el teu voltant per a contar bones històries. Jo no ho crec; segons això, tots els policies serien Ingmar Bergman», digué Massimo Troisi. És evident que el famós actor, director i guionista cinematogràfic italià no devia estar pensant en la policia judicial de Celtibèria quan pronuncià la frase. La titular del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Xàtiva deixà el rei de les lleterades en llibertat provisional sense fiança. Veig difícil que arribe a entrar en Picassent. Diu que tot fou un accident. Al final, si els fets són qualificats d'imprudència menys greu, només caurà una multa. En tot cas, alguns escodrinys dels nostres detectius policials són veritables nyaps. No haurien servit ni per al guió d'un episodi de Comissario Montalbano. ¡A la matèria grisa li falta un bull!