La setmana passada coneixíem un nou informe de l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques), que posava negre sobre blanc l’empobriment econòmic dels cinc milions de valencians i valencianes a causa del maltracte financer per part del govern de l’Estat. En este document, prestigiosos economistes experts com Sílvia Mollà i Francisco Pérez coincidien en assenyalar les conseqüències negatives que provocaria l’injust repartiment dels recursos de l’Estat entre els territoris, i singularment en el cas valencià, a l’hora de fer polítiques necessàries per a la reconstrucció econòmica i social posterior a la pandèmia.
Este informe reforçava amb rigor tècnic i dades incontestables el posicionament del diputat i portaveu de Compromís al Congreso, Joan Baldoví, qui havia retirat el suport parlamentari al Gobierno de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias argumentant que «els hospitals valencians no es paguen amb aire». I és que segons l’esmentat informe, la diferència de recursos per habitant entre la comunitat millor finançada per l’Estat (Navarra) i la pitjor finançada (València), superava els 60 punts percentuals.
Això significa que s’està incomplint l’article 156 de la Constitució Espanyola, que estableix l’obligació de garantir la suficiència financera de les autonomies per tal de prestar els serveis públics. En què es tradueix esta il·legalitat? Implica que la Generalitat Valenciana té un pressupost tan reduït en comparació amb altres autonomies, que necessita gastar el 85% dels recursos en mantindre les polítiques més essencials: sanitat, educació i serveis socials. Tota la resta de prioritats, com podria ser una aposta més ambiciosa pel desenvolupament regional, queden a expenses de la bona voluntat d’un Govern Valencià com el del Botànic, fermament convençut de la necessitat d’impulsar l’economia productiva, però greument limitat per la falta de pressupost. Per tant, en una situació que exigirà que l’Administració autonòmica active el motor econòmic i actue com a «Estat emprenedor» en la línia del que plantegen Rafael Beneyto, Enric Nomdedéu i Joan Sanchis (Fundació Nexe), els valencians i valencianes ens trobem en clara desigualtat de condicions, a conseqüència de la marginació financera que portem massa anys arrossegant.
Davant esta injustícia econòmica històrica provocada per la visió centralista dels grans partits espanyols que mai s’han agafat seriosament els problemes valencians, les Corts Valencianes han aprovat unànimement diverses resolucions instant a afrontar el problema. No obstant això, a l’hora de demostrar la valentia necessària per a mantindre eixe mateix posicionament a Madrid, dels 32 diputats i diputades de les Corts Generals escollits per les circumscripcions de València, Castelló i Alacant, l’únic que ha obrat amb coherència és Joan Baldoví. Com sempre, els altres 31 han preferit ser lleials amb les direccions dels seus respectius partits d’àmbit estatal, i no amb l’electorat a qui haurien de representar.
Així doncs, el diputat de Compromís ha estat l’únic que ha defensat en tot moment al Congreso allò que tots els partits havien aprovat anteriorment en les Corts Valencianes. Amb la sensatesa i la humilitat que el caracteritzen, ha sigut capaç de posar veu al problema central de la societat valenciana, que comprova com l’actual Govern de l’Estat, que tantes esperances havia despertat, sempre està a punt per a negociar amb bascos i catalans tot allò que segueix negant-nos a les valencianes i els valencians.
Les valencianes i els valencians sempre hem sigut un poble solidari i únicament estem demanant justícia i igualtat. La construcció d’hospitals i escoles, les nòmines de metgesses, infermers, auxiliars i més herois de capa blanca que salven vides, la millora dels serveis socials que garanteixen que cap persona es quede sense els recursos més bàsics, les polítiques de foment del xicotet comerç, la indústria i els sectors productius que ens donen de menjar, depenen de la disponibilitat de recursos per part de la Generalitat. Sense suficients diners per a donar resposta a totes estes necessitats, la nostra qualitat de vida està amenaçada.
Tanmateix, després de la pressió feta per Baldoví i el seu «avís a navegants» per tal que el Govern espanyol reconduïra el seu plantejament si volia mantindre la majoria parlamentària que va fer possible la investidura, el Ministeri d’Hisenda ha anunciat un canvi de criteri en el repartiment dels fons contra la COVID-19, en la línia defensada per Compromís, amb l’objectiu d’atendre a la importància de la població per tal de repartir els fons entre les comunitats autònomes, de manera que es millorara la situació dels valencians i valencianes. Un canvi de posició del Govern de l’Estat que no haguera estat possible sense la tasca reivindicativa del diputat valencianista al Congreso.
Per això, ara que s’ha evidenciat com d’imprescindible per a les nostres vides és la bona política i la gestió de proximitat, des del profund coneixement de la realitat més propera a les persones, cada dia agafa més força la importància de tindre a Madrid més veus com la de Baldoví per tal d’influir en la política estatal. Per si quedava algun dubte, les últimes decisions del Govern de l’Estat han evidenciat que al parlament espanyol necessitem un grup molt més fort, més nombrós i amb més capacitat negociadora en nom dels cinc milions de persones que vivim en terres valencianes. En conclusió, necessitem més «Baldovins» a Madrid.
Nico Calabuig i SernaRegidor de l’Ajuntament d’Ontinyent i portaveu de Compromís per la Vall d’Albaida
