aquest centenari ha passat sense pena ni glòria per a la ciutat de Xàtiva. I això es tradueix en que la ciutat va perdent punts en la consideració de les altres ciutats i viles de l'antic Regne. La editorial Ulleye promou unes conferències sobre el tema el proper dilluns, i en el seu dia publicàrem un llibre sobre la qüestió, seguint el lema de que "si no publiques, no existeixes". El cas és que entre altres coses, durant el confinament de la pandèmia un servidor ha transcrit un dels dos manuscrits que tinc des de fa anys relacionats amb Xàtiva, concretament del llinatge Fenollet. Es tracta dels Diàlegs de santa Caterina de Siena, en català de València, (que no en castellano antiguo, com algú m'ha dit, que això sols es parlava en Castella), que un frare dominicà anònim va traduir del llatí per a Sor Hierónima d'Aragó, monja de la Consolació, filla il·legitima del Duc de Calàbria, un temps tancat al castell de Xàtiva, i de una senyora noble de Xàtiva, que segurament era Beatriu de Fenollet. He intentat fer una genealogia d'abans de que foren senyors del Genoves i Lloc Nou, que encara no existia. Aquesta monja era besneta de Lluís de Fenollet, del qual tinc un altre manuscrit que es titula Història d'Alexandre el Gran, traduït en valencià del llatí, escrit per l'historiador romà Quint Curci Rufus fa 2000 anys.
El llinatge dels Fenollet. Aquest llinatge és originari del poblet de Fenollet i de Sant Pau de Fenolleda, una comarca de parla occitana, antigament depenent de Narbona, que també vingueren a la conquesta del nostre Regne, i actualment forma part de la Catalunya Francesa, o província del Pirineus Orientals, capital Elna i Perpinyà, de parla catalana. A Xàtiva vingueren molt abans del que alguns historiadors es creuen. En principi, alguns d'aquest llinatge participaren en la guerra de la Unió en el bàndol del rei en Pere el Cerimoniós, que fou el guanyador. És la única vegada que Xàtiva es va posar en el bàndol guanyador, i això ens va permetre obtindre el títol de ciutat en 1347, (la segona del regne en orde de votació) i que uns anys després (1353) compràrem Canals per 90.000 sous, que havia estat confiscat a un Ximenez de Urrea, descendent de Dionís de Hongria, del bàndol perdedor.
Com alguns sabran Xàtiva era la capital de la Governació "dellà Xúquer fins al Riu de Xixona". En algún moment del regnat de Martí l'Humà, després de tenir diversos governadors, va ser adjudicada a Pere VIII, de Fenollet, noble vescomte d'Illa i Canet i Baró de Castellnou, que va morir en 1423, amb el títol de virerei, no de simple governador. Això va molestar al braç reial de les Corts valencianes, envejosos d'uns i altres nobles. I li van demanar al rei Martí que revocara el títol del càrrec i la persona en 28 de setembre de 1403. Sempre per darrere la ciutat de València, que ha estat madrastra més que mare. El document està publicat al volum X dels Furs de València, editorial Barcino, 2007, pàgina 221:
"En la Cúria general per part del braç militar ens va ser humilment suplicat, que la tenència o comisió de virrei per Nos donada en la ciutat de Xàtiva més enllà del Xúquer al noble Pere de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet siga contrafur i justícia, ens dignarem revocar-la... per tant en el nostre consell hem decidit que revoquem i abolim..."
Anteriorment un Pons de Fenollet, una altra branca de la família, que havia participat també en la guerra de la Unió es domicilia a Xàtiva. Guillem Pons de Fenollet és sagristà i canonge de Barcelona, i bisbe d'Osca i Jaca,. Mor en 1469. Un nebot d'aquest, Francesc de Fenollet, senyor de Guadasséquies (mort en 1522) fa tres matrimonis i el tercer és amb Maria Sanç de Castellvert, del senyor del Genovés i Xiu, i del seu fill Guerau ve la dinastia del Genovés. Aquest darrer té diverses germanes: Joana, monja de la Consolació; Elionor, monja de Santa Clara; Jerónima i Damiata, monges de Montsant de Xàtiva. Altres dues es casaren, una d'elles, Beatriu, es casà amb Joan Lluís Ferrer, senyor de Sanç, que ara forma part del municipi de l'Ènova. Oncle del ara nomenat Guerau de Fenollet i Castellvert era Lluís de Fenollet i Malferit, el besavi de la famosa monja de la Consolació i traductor de la Historia d'Alexandre.
Aquest darrer es va casar amb Caterina de Centelles, filla d'en Bernat de Centelles, i germana d'en Francesc de Gilabert de Centelles, primer comte d'Oliva. Segons Viciana era "continuo" del rei Joan II d'Aragó, o siga de la seua cort, i també del seu fill Ferran II d'Aragó, el Catòlic, que li va encomanar aquella traducció. Fou l'inventor del famòs « Tanto monta...», que usava el rei, i que ve de la traducció d'Alexandre ( Llibre de la Fira de Xàtiva, 2003, pàgina 112). Acompanyava al rei en moltes campanyes militar; en Granada, en Itàlia... Va viure molt de temps al ducat de Milà, i allí va conèixer la traducció que ja havia fet al italià l'humanista Pietro Càndido Decembrio. El rei católic el va recompensar de per vida amb el càrrec de Batle de Xàtiva, que el va tenir la seua família i descendents durant quasi 300 anys.
El batle no era l'alcalde com alguns es creuen. L'equivalent al alcalde actual, seria en època medieval el jurat en cap, o siga el president dels quatre jurats, que dirigien la ciutat cristiana, i s'elegien anualment el dia de Pentecosta, i no la Jueria o Moreria, que eren independents. El batle era un funcionari nomenat directament pel rei, que cobrava les rendes en els cristians, i en la Jueria i Moreria, més les quatre batlies del terme de la ciutat, que eren Castelló de Xàtiva, l'Ènova dels cristians, Benigànim i l'Olleria, ara curiosament en altres comarques inventades sense criteri històric. Tenim dos documents sobre la concessió de la Batlia, trets del Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona. La concessió està datada a Córdoba el 8 d'octubre de 1487. El personatge va morir en 1492.
En aquella època determinats càrrecs de Xàtiva estaven lligats a concretes famílies nobles, així els Rotglà i Malferit solien ser sotsgovernadors dellà de Xúquer; els Despuig o els Fenollet foren batles, els Joan, sotsalcaids del castell, etc. Encara que uns solien cobrar les rendes i posaven un altre "subrogat", que treia els comptes i feia la feina. Per culpa de la crema de Felip V la documentació d'aquests càrrecs quasi han desaparegut, i sols podem recòrrer als arxius de la Corona d'Aragó de Barcelona i al del Regne de València.
Lluís de Fenollet tingué al menys quatre fills (potser sis) Sor Elionor Fenollet i Centelles, priora del convent de Santa Caterina de Siena, de les Dominiques de València (on ara està el Corte Inglés de Pintor Sorolla), on el seu germà va organitzar un certamen religiós poètic en valencià en 29 de setembre 1511; Sor Angela, abadesa de Montsant en Xàtiva, que va morir en 1570; Jeroni, que va participar en les guerres d'Itàlia i especialment en la batalla de Ravenna de 1511, i el succesor en la batlia de Xàtiva, Francesc de Gilabert de Centelles, també poeta i escriptor, amic del Duc de Calabria, i que acudia a Llíria a les festes que celebrava amb la seua muller la reina Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic. Està documentat com a batle en 1515 i 1520, i el subrogat de batle era Guillem Martorell.
Per orde del rei Catòlic de 22 d'agost de 1513, va fer obres en el castell per a l'estança del duc, com és la sala nova, una altra sala per al joc de pilota: el rei volia tenir al seu cosí amb una presó atenuada i còmoda al castell, tot i que va durar deu anys, des de 4 de novembre de 1512 fins a 5 de desembre de 1522. Després com a virrei va construir el Monestir de Sant Miquel i els Reis de la ciutat de València. És evident que els dos personatges tingueren gran amistat i una relació molt cordial. El duc de Calàbria era l' hereu del Regne de Nàpols, de la dinastia bastarda, que havia deixat allí Alfons el Magnànim. Quan el seu pare Alfons II de Nàpols fou destronat, va ser empresonat pel Gran Capitán ( Gonzalo Fernández de Córdova) en el setge de Tarent el dia 1 de març de 1502. El seu cosí Ferran el Catòlic va ordenar que el traslladaren a Espanya, quan tenia 14 anys. Va estar en la Cort lliurement fins que el rei, no sabem si per alguna qüestió de faldes, va ordenar tancar-lo al castell de Xàtiva uns deu anys després.
Francesc de Fenollet i Centelles, mort en 1548, va tenir dos matrimonis. El primer amb Isabel Sorell, mare d'Elionor, Francesc i Cristòfor de Fenollet i Sorell, que va succeïr en la batlia a son pare i en 1558 tenia com a subrogat procurador al notari Pascual Perpinyà, oriund de la noblesa de Biar, com tenim documentat. Del segon matrimoni amb na Francesca Ferrer, senyora de Faldeta (ara dins Manuel) i de Sanç (ara dins de l'Ènova), va tenir dos fills, Lluís, que va heretar el senyoriu de Faldeta de sa mare i Beatriu, que és quasi sense dubtes la mare de Sos Hierònima de Aragó i Fenollet, de la qual el pare era el Duc de Calàbria, com després documentarem. No totes podrien tenir relació amb una persona de sang reial. Posteriorment per a tapar el pecat, com era costum, van casar a la mare amb un cavaller de menys categoria, segurament navarrés, Don Joan Ramírez de Arellano, senyor de Arrubal en la Rioja i de Santagedo, ribera de l'Ebre en Navarra. Acabarem aquesta embolicada genealogia, que planteja encara molts dubtes, insistint en que durant quasi 300 anys els Fenollet heretaren la batlia de Xàtiva. Després de Criatòfor, foren batles Esteve de Fenollet, segon senyor del Genovés, mort en 1564, Miquel, tercer senyor del Genovés, mort en 1612, i Dídac Fenollet i Albinyana, quart senyor del Genovés, i fundador de Lloc Nou de Fenollet, mort en 1626, i alguns més.
