Durant els dies de confinament establerts per l'estat d'alarma, membres de col·lectius culturals „especialment d'aquells que realitzen activitats de cara al públic, com ara músics o actors„ es queixaven de la seua situació. Efectivament, els concerts i les representacions teatrals estaven prohibides. Les sales de cinema també romanien tancades. Ja s'han reprès totes les activitats artístiques, però la capacitat dels espais on es realitzen està limitada. Quan el govern anuncià ajudes per als treballadors i els sectors econòmics més perjudicats pel confinament, la cultura fou la gran oblidada. Una trentena d'associacions i sindicats de les arts escèniques, la música, el cinema i la gestió cultural van acusar el ministre del ram de crispar els ànims del món artístic, perquè descartava l'adopció de mesures específiques per a pal·liar la crisi del sector. (Més tard, José Manuel Rodríguez Uribes tractaria de rectificar la decisió inicial.) Per les xarxes circularen veritables burrades: «Això vostre té espera; hi ha coses més urgents. Ara us toca aguantar-vos.»
Algunes persones tenen tendència a creure que els artistes són veritables privilegiats. També hi ha qui diu que els professionals de la música o el teatre no fan res de trellat. L'acusació genèrica de guanyar molts diners és del tot infundada. Sí, hi ha uns pocs que s'enriqueixen „com alguns futbolistes o alguns escriptors„, però la majoria guanya el just per a portar una vida digna. De vegades, sobretot quan arriben a la vellesa, els actors i les actrius viuen en la penúria. Insinuar que músics i comediants no fan res de profit és mostra d'ignorància supina o mala fe. Som molts els qui no podem concebre un món sense artistes. Potser algunes persones en puguen prescindir. Bertolt Brecht els dedicà aquestes paraules: «Qui només vulga veure coses que puga entendre no hauria d'anar al teatre, hauria d'anar al bany». En qualsevol cas, l'art també és una indústria. I molts dels seus treballadors corren el risc de quedar-se sense feina; la crisi de la covid-19 ha fet estralls en col·lectius culturals que treballen davant el públic. Per tant, calgué reobrir escenaris i sales tan aviat com fou possible. Algunes poblacions valencianes ja han posat mà a l'obra.
Ni Nits al Castell ni Fira. En juliol es va celebrar, posem per cas, la novena edició de l'Early Music Morella, una setmana de conferències, taules rodones, concerts, jam sessions de músiques medievals i renaixentistes, activitats de perfeccionament instrumental o vocal dirigides a estudiants, tallers de construcció d'instruments, visites guiades... Hi participaren crítics musicals, cantants, instrumentistes i grups de prestigi internacional. ¿Com s'aborda l'assumpte a Xàtiva? El coronavirus va arrasar l'agenda cultural municipal. ¿Les Nits al Castell? Suspeses. ¿Els espectacles musicals i teatrals de la fira? Esfumats. Les autoritats locals van idear un pla B per a entretenir el veïnat durant els mesos de juliol i agost: Nits a la fresca. El seu programa ha pivotat certament sobre tres eixos: pressupost baix, molta gent de casa i predomini de cultura popular. Respecte d'açò darrer, cal recordar que hi ha la cultura elevada, la cultura de masses „també anomenada cultura pop„ i la del poble „el folklore. Nits a la fresca s'ho ha jugat quasi tot a l'oferta més popular. Val més això que res. Però una ciutat com la nostra ha de fugir de l'endogàmia. Ha de temptar gent de fora.
Si Morella juga en primera divisió, Xàtiva no hauria de ser menys. A la cultura li passa com als humans, necessita hibridació. L'endogàmia duu a l'extinció. Tenim notícies que la regidoria de Cultura vol celebrar durant la tardor un festival de música antiga amb vocació de permanència i diversos objectius: difondre un patrimoni artístic molt desconegut; recuperar alguns compositors „ Lluís del Milà, per exemple„; reviure capítols de la història pròpia; apropar la nostra tradició musical als estudiants... És clar que el festival també podria tenir més efectes beneficiosos, si arriba a consolidar-se: crear afició, difondre el nom de la ciutat, atraure visitants... L'Ajuntament també vol reprendre altres activitats culturals, com ara el teatre o les exposicions. Sembla que s'inaugurarà a la darreria de setembre Alfaro a Xàtiva, diàleg amb la història, una excepcional mostra antològica del gran escultor, gravador i dibuixant que hagué de ser suspesa l'abril passat. Si la pandèmia ho permet, tornaran presentacions i xerrades. Hem de recuperar la vida cultural.
