la pràctica suspensió dels actes festius és, sens dubte, un dels fets que més estan marcant l'any 2020. La Covid-19 ha esborrat del calendari el signe que millor ens identifica en la cultura mediterrània adaptada a les idiosincràsies locals que perfilen com són les nostres falles, moros i cristians, fires o festes patronals. Uns dies d'encontres socials replets d'actes protocolaris i d'altres informals que generen un conjunt de passions, prestigis i sentiments i que també impliquen interessos, negocis i llocs de treball que s'han vist cancel·lats, almenys, per un any. I aquest parèntesi brusc que està fent que l'estiu no semble estiu sense les agendes festives que tenim predeterminades, per a la major part de nosaltres és un escenari insòlit que no havíem viscut mai perquè el seu precedent es remunta a la Guerra Civil quan, per motius ben diferents, el nostre territori va patir uns tres anys sense celebracions.

Però la pregunta és, quan afortunadament s'haja controlat la pandèmia com tornaran a ser les nostres festes? Lògicament ens trobem ara en el centre de l'huracà i entre tanta incertesa desconeixem tots els factors que intervindran a mitjà termini, però amb molta probabilitat podem preveure que moltes d'elles ja no tornaran a ser com abans. I són diversos els indicadors que així ho assenyalen. En primer lloc les normatives sanitàries i d'aforament eren molt més laxes i permissives quan no portàvem mascareta, ni hi havia aforament i ens registràvem a l'entrada dels actes, ni se'ns obligava a estar a un concert asseguts a metre i mig de distància en cadires controlades i, a més, els àpats comunitaris en forma de paelles, sopars de germanor o xocolatades eren ben habituals. En segon lloc, el factor econòmic serà determinant en un horitzó que s'albira borrascós a causa d'una major taxa d'atur, menys empreses publicitàries i amb uns pressupostos públics que hauran de prioritzar partides com l'atenció sanitària i l'emergència social de les persones més vulnerables.

Encara que tots sabem que les festes són un element clau i necessari que cal preservar en molts sentits, en alguns casos es voran obligades al seu replegament per la reducció de recursos disponibles tant humans com monetaris. Atés que també caldrà avaluar la predisposició i la capacitat dels voluntaris que s'encarreguen de l'organització i el desenvolupament de nombrosos actes tradicionals, molts dels quals són persones majors o amb patologies de risc. Per tant, uns col·lectius molt afectats per la incidència del coronavirus i que dissortadament no sempre compten amb el necessari relleu generacional.

Algunes adaptacions ja s'estan visualitzant enguany a determinats municipis on el costum de ser festers els joves d'una determinada edat no s'ha pogut dur a terme i les opcions plantejades estan provocant enfrontaments d'aquells que superen descontrolats eixe debat concret. Mentre que en altres situacions, el pròxim i esperat retorn de les festes serà el moment clau per introduir determinats canvis que estaven latents perquè no gaudien de gran acceptació popular. Algunes vegades s'escudaran en la nova situació, en altres aprofitaran la desmemòria creada pel parèntesi de 2020 o bé es produiran per sincera necessitat. De forma que, passat el temps, podrem analitzar amb perspectiva l'evolució produïda quan comparem el programa i la participació als actes de 2019 amb els de 2021, això si tot va bé i no cal esperar un poc més per viure la nova normalitat festiva.