La dècada dels seixanta es va caracteritzar per un desenvolupament econòmic i demogràfic. Ontinyent també participà d’aquest creixement, el nombre d’habitants va augmentar: 14.689 habitants en 1950, 18.787 en 1960 i 23.685 en l’any 1970. La ciutat cresqué, nasqueren els barris de sant Josep i sant Rafael.
El dèficit en dotacions educatives resultava evident. Els estudis de batxillerat eren minoritaris; tan sols es podien cursar en centres privats i en el recent inaugurat institut d’Albaida o examinar-se en les proves lliures. Sens dubte, la creació d’un institut de batxillerat era una necessitat ineludible. Un anhel compartit per tot un poble, especialment per a les famílies que buscaven una millor formació educativa per als fills.
Este desig es va fer realitat. El consell de ministres, celebrat en el Pardo, aprovava el 8 de novembre de 1968 la construcció del nou institut. La subhasta per a la construcció de les obres es realitzaria el 4 de desembre, amb les condicions contractuals que estaven exposades en la secretària de l’ajuntament. D’esta manera es feia realitat el projecte iniciat en juny de 1967 per Vicent Gironés quan prengué possessió del càrrec.
L’alcalde prompte inicià les gestions necessàries davant el Ministeri d’Educació. La Direcció General d’Ensenyament Mitjà encarregava a l’arquitecte Rafael de la Joya Castro un projecte d’un centre d’ensenyament mixt amb una capacitat per a 1.200 alumnes, una superfície edificable de 5.200 metres quadrats i un pressupost de 18.500.000 pta. Per la seua banda, l’ajuntament ja havia adquirit unes parcel·les —amb una superfície de 24.177 metres quadrats— limítrofes a l’estació del ferrocarril per un valor d’ 1.080.000 de pta. Aquests terrenys foren venuts pel senyor Rodríguez de la Encina, baró de Santa Bàrbara.
A mitjans de febrer de 1969, Rafael Bernabeu Galbis fotografiava l’històric moment d’inici de les obres. En maig, l’edifici ja disposava dels fonaments i els pilars començaven a alçar-se. L’evolució de les obres era seguit amb molta expectació, especialment per part dels pares dels futurs alumnes. Per tal d’acontentar els ciutadans més curiosos, l’alcalde aconseguí els permisos oportuns de l’empresa La Asturiana de Construcciones SA per poder visitar l’edifici. El matí del diumenge 15 de febrer de 1970, membres de la corporació municipal acompanyats per les persones interessades apreciaren l’avançat estat de les obres. S’esperava que el 30 de juny de 1970 es fera lliurament oficial de l’edifici i es procedira a cursar la certificació final de la construcció.
Encara quedaven pendents altres assumptes importants que calia resoldre. A tal efecte en el mes de gener d’eixe mateix any les autoritats municipals es desplaçaren a Madrid per tal de plantejar al Ministeri d’Educació la designació d’un director per al centre; les provisions econòmiques per al seu funcionament ordinari i la dotació de mobiliari i del material necessari (llibres per a la biblioteca, instruments per als distints laboratoris). Este equipament també es va retardar i va arribar a punt d’inaugurar-se el curs escolar.
La premsa local recollia els actes de la inauguració oficial de l’institut. El dilluns 19 d’octubre de 1970 a les nou del matí es va celebrar en l’església de Santa Maria «la Santa Misa del Espíritu Santo», a la qual assistiren autoritats, professorat i alumnat. A les 11, els estudiants pujaven a l’institut i s’incorporaven a les classes «en un tiempo francament elogiable, pues fue en unos minutos, completamente disciplinados». Certament, eren altres temps i altres actituds ni millors ni pitjors, sinó diferents.
S’iniciava el primer curs en el nou institut, una dotació educativa tant de temps esperada. Un projecte que es va fer realitat gràcies a l’empenta de les autoritats municipals d’aquells temps, que multiplicaren esforços i viatges a Madrid per aconseguir el seu objectiu.
Eixos xiquets que començaren a estudiar 1r de batxillerat (actual 5é de primària) amb deu anys i que pujaven a l’institut amb la il·lusió pròpia de la infantesa, ara sobrepassen les seixanta primaveres. Com passa el temps!
