Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Des de la Balarma

Els noms dels carrers: una toponímia canviant

Molts ontinyentins, sobretot els més joves, no saben la història dels noms dels seus propis carrers, amb l’excepció d’aquells que tenen la fortuna de comptar amb uns familiars amb coneixements i ganes d’explicar el significat. En un món dominat pels medis audiovisuals, els iaios tenen poques opcions de contar als néts llegendes locals com l’origen fantasiós del carrer Regall en l’època romana o l’enverinament de l’aigua d’una botija per la cuca papera que va causar la mort d’una família: la senda dels Cinc Germans. Certament, la transmissió generacional s’ha perdut.

L’ajuntament d’Ontinyent en 1998, ara farà vint-i-dos anys, va publicar Els carrers d’Ontinyent d’Alfredo Bernabeu Galbis, un llibre d’obligada lectura per aquells interessats per la història de la toponímia urbana. Rellegint-lo vaig poder comprovar que la tria dels noms dels carrers d’un població diu molt dels seus habitants, de la seua història, dels seus costums.

Ontinyent ha sigut una població eminentment religiosa, la toponímia així ho expressa. Una quarta part de carrers al llarg de la història ha estat batejats amb noms de sants o persones que han ocupat un càrrec eclesiàstic. La llista és llarga: des dels tradicionals Sant Jaume, Sant Pasqual, Santa Rosa, Santa Llúcia, Magdalena, Monges Carmelites, plaça de l’Església, Puríssima; fins als relativament recents —primera meitat del segle XX— com plaça de la Concepció, Coronació, Tomàs Valls, Rafael Juan Vidal...

A continuació, en ordre percentual, segueix l’apartat de carrers dedicats a persones relacionades amb el món de la cultura, molts d’ells són vies urbanes construïdes a partir de la dècada dels seixanta del passat segle: Lluís Galiana, escultor Juli Capuz, Guerau de Montmajor, literats valencians com Enric Valor, Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés... artistes com Josep Segrelles, Carlets. Però, sobretot, destaca l’aclaparadora presència de músics: Gomis, Martínez Valls, Vert, Úbeda, Vicent Rodríguez, mestre Ferrero...

Els topònims urbans més antics —tots ells anterior al segle XVIII— guarden relació amb la topografia o estructura urbana de la corresponent via pública: Mirador, Muralla, Enmig, d’Amunt, de Baix, Clot, Ravalet, Llosa... Finalment, un grup format per dèsset carrers està vinculat a persones relacionades amb el món polític o social d’Ontinyent. Entre ells, trobem el ministre Lluís Mayans, Francisco Cerdà (president de la Diputació de València), els alcaldes Paco Montés o Vicent Gironés, els polítics José i Manuel Simó Marín, els empresaris Manuel Taberner, Rafael Sanchis, els presidents de festes de Moros i Cristians Salvador Tormo i Daniel Gil.

Precisament, l’apartat de carrers relacionat amb el món polític és el que més variacions ha experimentat al llarg de la història. Els successius governs canviaren a la seua conveniència ideològica diferents vies urbanes. L’adveniment de la II República comporta la substitució dels carrers antics per persones relacionades amb el nou règim. Entre d’altres, la plaça d’Alfonso XIII pel de la República, Magdalena per García Hernández, San Jaime per Francesc Ferrer, plaça d’Azaña per plaça Concepció, Salmerón per San Antonio. És clar que una de les primeres decisions de l’ajuntament franquista va ser la substitució per altres relacionats amb el nou règim: plaça de Castelar per Calvo Sotelo, de la República per Generalísimo, 14 d’Abril per 18 de Juliol, Pi i Margall per José Antonio. Amb la vinguda de la democràcia aquestes denominacions van ser reemplaçades per altres més d’acord amb la tradició oral: plaça de Baix, Major, Barranquet i Sant Domingo, respectivament.

Fins ara hem parlat de denominacions oficials, però la gent d’Ontinyent, malgrat els canvis de nomenclatura ha conservat l’antiga toponímia. En temps del franquisme, tots sabien on estava el carrer del Delme, però no Reyes Católicos. Els topònims canvien al llarg de la història: el barranc de l’Albellar es converteix a partir de mitjans del segle XVIII en barranc de la Puríssima. Hui també observem una evolució semblant: el nom oficial del pont Nou és nomenat popularment com de la Paduana, i pocs coneixen la ubicació de la plaça del poeta Ausiàs March, però sí on s’hi troba l’àrea 20.

Compartir el artículo

stats