Si alguns dels lectors segueixen una mica el que faig, sabran que des de fa uns mesos el mitjà per al qual treballe, la revista El Temps, em té gojosament ocupat en una sèrie sobre «turisme de proximitat». Un negociat que no sol ser el meu però gràcies al qual estic recorrent paratges naturals de tot el territori valencià, de nord a sud, molts dels quals no havia visitat. El que em conten en tots aquests llocs és que la pandèmia, la reducció de la mobilitat i la recerca dels espais oberts, ha fet retrobar-se els habitants de pobles i ciutats mitjanes amb l’entorn més immediat.

Més que turisme de proximitat, en aquest cas parlaríem d’una mena de turisme de sabatilles d’anar per casa, de reconeixement dels valors que tenim més a prop. No es pot generalitzar, però abans que la malaltia transformara les nostres vides, els vols low cost i la multiplicitat d’ofertes ens empentaven cada vegada que teníem un grapat de dies lliures a visitar indrets i ciutats llunyanes amb les quals poder fer una bonica entrada d’Instagram amb les mateixes imatges que, prèviament, milions de persones ja havien pujat. No sé si algun dia ho tornarem a fer, però en el curt termini la truita ha canviat.

Per molt que ens agrade bambar, dubte molt que cap de nosaltres haja esgotat totes les possibilitats de visites agradoses i interessants sense necessitat d’eixir del País Valencià. I ho dic amb el coneixement de causa que m’està donant l’experiència recent. Sense oblidar precaucions i mesures de seguretat, el confinament perimetral és un bon moment de comprovar-ho. Però no em fa vergonya reconèixer que aquests mesos m’han servit també per descobrir rutes i excursions que mai no havia fet sense eixir del terme municipal de Xàtiva. Vies alternatives per sortejar les més concorregudes que em feien la sensació d’estar a molts quilòmetres. L’última, la ruta cap a la Quintana des de la Cova Negra, una excursió que vaig haver de fer perquè en la sèrie de Turisme de proximitat em va tocar jugar en casa. I em vaig adonar el desconeixement que tenia com a xativí de totes les possibilitats que ofereix el terme. I qui parla de Xàtiva, parla de la Costera. Alguna cosa bona ens havia de dur tot açò.