En realitat, hi ha molta hipocresia en alguna gent del llacet de color taronja. Es declara amant de la llibertat —del lliure mercat també, supose— i d'un estat que intervinga com menys millor. És possible que alguns amotinats amb llacet estiguen en contra de la pujada d'imposts als rics i de l'ingrés mínim vital (la paguita) per a gent en risc d'exclusió social. Pretenen, això sí, que l'Estat subvencione una guingueta exclusiva. Una dada que molts desconeixen és que el mòdul, el preu d'una unitat concertada, no cobreix totalment el seu cost. Per això hi ha centres concertats que cobren aportacions o quotes «voluntàries», cosa que és de dubtosa legalitat; està prohibit que un centre sostingut amb fons públics cobre a les famílies dels alumnes matriculats. Precisament, la nova llei d'educació ho posa per escrit. Per tant, la reivindicació dels manifestants amb llacet taronja hauria de ser la puja de mòduls. Doncs no; les quotes voluntàries vénen bé per a establir discriminacions classistes. Segons algunes fonts, la quota mitjana fixada pels centres concertats que l'exigeixen —la majoria— oscil·la entre els 60 i els 100 euros al mes —600 o 1.000 anuals.

Això suposa una barrera per a les famílies amb menor poder adquisitiu. Diferents estudis —de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, per exemple— conclouen que l'escola pública acull un 33% d'alumnat d'origen humil, un 60% de xiquets provinents d'entorns mitjans i un 7% de fills de classe acomodada. En canvi, la privada concertada té un 65% d'alumnes de famílies amb molts recursos, un 27,5% d'alumnes d'extracció social mitjana i només un 7,5% de xiquets provinents d'entorns desfavorits. Sovint, quotes i aportacions voluntàries funcionen com una barrera de classe. Però hi ha altres obstacles. A Xàtiva per exemple, l'inici de curs d'un xiquet o una xiqueta de primària concertada costa no menys de 600 euros per diversos conceptes (llibres de text, uniformes...). Si es multiplica la xifra pel nombre de fills... Lògicament, això retrau les famílies humils. Però hi ha qui estarà encantat; els fills de gent classista no s'ajunten amb fills de famílies pobres, d'immigrants magrebins i subsaharians. Ix a compte; si el centre no estigués concertat, tenir els fills dins d'una bombolla, separats de la púrria, costaria el doble o el triple.

Altra cosa que crida l'atenció és la polèmica suscitada pels centres d'educació especial. «La Llei Celaá els elimina», diuen els del llacet taronja. ¡Mentida! La llei estableix que l'alumnat amb necessitats educatives especials s'integre si és possible en centres ordinaris. És una recomanació d'organismes internacionals com Nacions Unides. Els xiquets amb problemes greus seguiran en col·legis d'educació especial. La llei diu que aquests seran referència per a centres ordinaris que tinguen alumnes amb discapacitat. L'actitud dels concertats xativins és diversa. Uns accepten xiquets amb problemes. Altres renuncien al concert de recursos per a la discapacitat i es trauen de damunt problemes. Això sí, pengen un llaç taronja gegantí al balcó. Caldria recordar que el Pla de la Mesquita de Xàtiva pertany a la xarxa pública. Pel que es veu, quan la cosa és difícil, alguns prefereixen que se'n faça càrrec l'Estat. Ja dic: hipocresia. En la carrera cap al fariseisme, ja no importen les mentides, les tergiversacions ni la barreja d'elements que es contradiuen.

La Llei Celaá ens torna a 2013. El sistema educatiu tenia problemes, però la LOMCE aprovada a finals d'aquell any era un míssil contra la inclusió que empitjorà l'ensenyament en nombrosos aspectes. La Llei Wert s'aprovà sense consens. El PP alça gresca, però l'esquerra havia avisat que tombaria la cacicada tan aviat com arribés al poder. ¿Per què és tan exagerada, doncs, la rabiola de la dreta i l'Església? Posem les coses en context: la dreta vol enderrocar el govern; els bisbes no toleren que es retoque l'assignatura de religió ni l'ensenyament concertat. Aquest és el perquè del llaç taronja a les façanes d'alguns edificis xativins. L'Església vindica pluralisme i llibertat, però no els practica; sempre s'alinea amb els mateixos. En els col·legis catòlics —tres a Xàtiva—, la pluralitat i la llibertat d'ensenyança que dicta la Constitució curtegen. La ciutadania laica té dret a existir i a veure plasmats en la llei els seus ideals. Sense acord, toca respectar els torns. I la llei ha de garantir la igualtat i la qualitat de tots els centres, tant públics com privats.