30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

BIBLIOTECA DE FAMILIAS

Els Nadals de fa cent anys a Xàtiva

elS nadalS de fa cent anys a xàtiva

elS nadalS de fa cent anys a xàtiva

Fa cent anys el Nadal va ser més tranquil i menys trist. La grip de 1918 havia deixat de matar en quantitats industrials. La desesperació ocasionada per l’augment de la mortalitat havia portat a valorar la salut com el principal patrimoni de la humanitat, i la premsa criticava que no s’haguera actuat contra els “sembradores de microbios”, hui positius, obligant-los a confinar-se. Arribà el desembre, i afortunadament Xàtiva no va experimentar una tercera onada.

Malgrat tot, la Creu Roja Internacional denunciava que a tota Europa continuaven les nefastes conseqüències de la Gran Guerra, no sols en forma de grip, sinó de còlera, tifus, disenteria, virola, escarlatina, i la pitjor de totes, la fam que recorria tots els territoris que hi havien tingut fronts de batalla, amb especial atenció a la part oriental del continent, per a la qual es sol·licitava aliments, sabó, roba o medicaments, aprofitant l’arribada de l’esperit de solidaritat pròpia de la festa cristiana. Lenin esdevenia en el nou dimoni de l’Europa liberal. Rússia s’ofegava en una Guerra Civil que els bolxevics anaven guanyant, instaurant una dictadura roja que anava a fer funcionaris a tots els afiliats al nou partit. Les masses obreres locals veien aquella revolució com l’esperança d’un món millor on els proletaris recuperaren la dignitat del treball ben pagat.

Encara que a les parts altes de Xàtiva, en especial al carrer de Sant Josep, preferiren el socialisme antiautoritari, i les afiliacions a la CNT, foren en augment. Els esclaus del capital s’alçaven i la violència ofegava les relacions entre la patronal i els sindicats. La lluita de classes li guanyava la partida a la del pacte i la negociació. I Largo Caballero va fer un míting a Xàtiva, a la cerca d’adeptes a la fe marxista.

El bipartidisme es trencava per sempre, i Xàtiva esdevenia republicana en temps d’Alfons XIII. A la ciutat, Lino Casesnoves arribava a l’alcaldia amb el suport d’una escissió del liberalisme per l’esquerra del pensament, i que fundaren el partit de Izquierda Liberal, i que des d’una perspectiva actual, es podria entendre com l’ancestre directe de l’actual formació política de Ciudadanos. Ramón de Castro Artacho, en representació d’aquell liberalisme preocupat per la causa obrera, intentava tirar endavant una llei de «casas baratas», amb l’objectiu de subvencionar habitatges dignes a preus assequibles i adequats al nivell d’ingressos de les famílies, i malgrat la falta de financiació, aconseguia impulsar projectes d’habitatges socials a Xàtiva i València.

I és que allò millor per erradicar les idees socialistes era estendre la propietat. La possibilitat que l’obrer poguera gaudir d’una llar pròpia que deixar en herència, allunyaria al proletari de les idees polítiques antisistema, i també de la taverna, on l’alcoholisme i el masclisme esdevenien en un problema social de primer ordre, on la dona era esclava de l’esclau en el món obrer, i objecte decoratiu en la casa benestestant. Però per evitar açò, moltes veus joves de Xàtiva s’adheriren a l’organització d’una lliga feminista, que li recordarà al món que homens i dones eren iguals, i amb drets a l’educació, el treball, i a viure en llibertat sense cap sometiment al pare o marit.

El doctor Blasco va esdevindre en el gran heroi en la lluita contra els virus i Xàtiva li dedicà un carrer, hui perdut en l’extraradi urbà local. El sacrifici de la seua vida va caure prompte en la desmemòria, com la de tants sanitaris que actualment han deixat la seua vida o bona part de la seua salut, en la lluita contra la pandèmia.

Per altra banda, la guerra colonial de Melilla causava el terror entre els joves reclutes de Xàtiva. Temps de servei militar obligatori, i de morir per la pàtria en guerres que només servien per a incrementar les despeses militars i beneficiar a propietaris de mines i terrenys en el Marroc. L’increment del moviment de tropes, va encetar a Xàtiva, l’inici d’una subscripció popular per comprar uns terrenys, que donar a l’exèrcit, amb l’objectiu que aquest alçara un quartell de nova planta, que vinguera a clausurar la caserna de Sant Francesc.

Totes les festes de l’any se celebraren a Xàtiva com sempre. I la cultura de l’aglomeració va continuar sense limitacions, ni distància de separació a la Semana Santa, el Corpus, la Fira d’Agost, concerts musicals, cinemes teatre, o a la plaça de bous, on ni la presència conjunta de Joselito i Belmonte van aconseguir plenar. Per aquella correguda amb les màximes figures, la de Xàtiva es guanyà el nom de la més gran del mon.

La tradicional fira de Nadal va ubicar les casetes des de la plaça la Bassa fins a la de l’Espanyoleto, amb gran èxit de públic i vendes segons les cròniques. El Gran Teatre, el Salón Setabense, i el Teatre Espanyoleto desenvoluparem la seua programació sense cap restricció d’aforament. El màgic Maceroni va entretenir els més menuts al Gran Teatre. El Salón Setabense projectà les pel·lícules Barrabàs i Madame Dubarry el dia de Nadal, i per les nits programà un espectacle de variétés a càrrec de les cupletistes Mari «la Palmerita» i Teresita Pastor. Finalment, el Teatre Espanyoleto va programar La espada de Damocles, la mateixa que va caure sobre el cap dels reclutes que van tindre «la sort» d’haver de fer la mili a la llunyana Melilla, de la qual només es podrien salvar els que tingueren 400 pessetes.

I els reis arribaren carregats de carbó, no perquè els xativins foren persones que es portaren malament, sinó perquè el seu preu es trobava pels núvols, i Xàtiva ja no el demanaria com a combustible per il·luminar una ciutat que abandonava definitivament el gas, per utilitzar només l’electricitat, la nova font d’energia que com el coronavirus arribava per a quedar-se.

Compartir el artículo

stats