El dimarts de vesprada, esperant l’arribada de Ses Magestats, després de veure la compareixença del president de la Generalitat en la que va anunciar les noves restriccions, entre elles, el tancament perimetral de Xàtiva. Vaig llegir a Twitter la incomoditat que sentiael regidor Miquel Lorente per haver-se assabentat d’aquesta mesura per un tuit de l’ajuntament que es va produir pocs minuts després de la compareixença del president. Veient aquesta incomoditat, se’m va ocórrer contestar-li: «si hagueres vist o escoltat Ximo Puig en directe, t’hagueres assabentat abans». 

Crec que no són paraules que puguen ofendre a ningú. Doncs bé, gran error! Van molestar al senyor Alfred B. XUnida [Alfred Boluda, regidor de Xàtiva Unida] que sense pensar-s’ho dues voltes les va qualificar de «concepció mesquina de la política i de les relacions institucionals». Un qualificatiu sobre mi i les meues paraules amb el qual, per descomptat, no m’identifique. És més, crec que ningú que em conega li semblarà en cap moment que la meua actitud és mesquina o que tinc una concepció de la política i de les relacions institucionals que s’acosten el més mínim a aquest qualificatiu. En qualsevol cas, és la seua opinió i no me queda altra que respectar-la.

Més enllà de la sorpresa per la resposta del senyor Alfred B. XUnida, vaig pensar que destil·lava una gran ressentiment cap a mi retés durant massa temps. Certament que ho lamente, donat que per a mi sempre ha estat una persona respectable i a la que sempre he tingut ben valorada. Evidentment açò ha canviat després d’aquest tuit. La seua facilitat per menysprear a persones només per un comentari a aquesta xarxa m’ha decebut profundament. No obstant, celebre que haja tret ja el seu ressentiment cap a mi. A ben segur que ha descansat. I jo molt que m’alegre. El meu comentari, com a molt, pot ser un poc satíric, qualitat molt valenciana i molt estesa en el món faller, amb el qual m’identifique plenament. Qualitat també que moltes vegades sembla difícil de captar pels avinagrats.; pels qui entenen la política com la crítica constant enlloc. Critiquen el que es fa, perquè és fa. I si no es fa, també ho critiquen. Els qui clamen al cel si no és fa la Fira i als pocs mesos critiquen que es faça el Betlem. És cert que tot és qüestionable i criticable, però no és menys cert que amb eixa actitud s’assemblen cada dia més al PP de Casado i Díaz Ayuso. Si em permeteu un consell, benvolgut Alfred i companyia, vos recomane que llegiu el meu últim llibre, Tonet i Refeleta. És possible que amb la seua lectura enteneu en què consisteix allò de la sàtira i del doble sentit d’una forma amena i simpàtica.

El teu tuit, Alfred, ve recolzat amb una quantitat considerable d’adeptes que no van dubtar a propiciar-me diversos dards. En general, no tan enverinats com el teu. Molt més simpàtics, alguns fins i tot graciosos. Com per exemple, el que diu que amb el meu tuit s’han assabentat que el “trellater” no té res de trellat. Opinió que puc arribar a compartir, donat que després de tota la vida fent ús del trellat, és molt probable que me’n quede ben poc. Entre els adeptes al teu tuit, es troba també una vella glòria del PP de Xàtiva. Fet que no m’estranya massa, donat que aneu ben juntets tota la legislatura. Criticant junts, votant junts... Vorem què depara el futur en eixa bonica relació. Què pensarà Alberto Garzón d’e lo vostre?

Per finalitzar i com a mostra de la meua falta d’acritud cap a tu, faré servir una mica del “trellat” que em queda dedicant-te aquest verset: «Si et pica el que dic,/posa’t Nivea de pot/des del cul fins al melic,/i veuràs com et rius un poc...».