12 de febrer: Commemoració i justícia

Fa 82 anys, la Plaça de l'Estació es va convertir en un garbuix d'enderrocs i ferros, de planys i crits, de sang i mort. Quasi quatre-centes víctimes, entre mortes i ferides, i milers de familiars afectats, i oblit i desmemòria durant molts anys, massa anys. Un silenci sols trencat per la investigació històrica i l'empeny del jovent de Xàtiva en fer un memorial del bombardeig de l'estació, gràcies al qual des de fa dues dècades es fa un homenatge a les víctimes dels vint projectils llançats per l'aviació feixista de Mussolini.

Aquelles bombes no sols estaven carregades d'explosiu i metralla, sinó també d'ideologia. Una ideologia basada en la intransigència, la desigualtat i la força. Una ideologia totalment contrària als valors republicans, als valors democràtics, com la llibertat, l'equitat i la solidaritat. Una ideologia que, lluny d'haver desaparegut, es manifesta darrerament als estats de la vella Europa, als EUA o a Brasil, revestida de modernitat, d'amabilitat i amb impostura democràtica. Una ideologia que a l'estat espanyol no deixa de guanyar espais públics amb el beneplàcit de la dreta que es diu democràtica, d'alguns mitjans de comunicació i de les elits econòmiques.

Odi, racisme, submissió, por, intolerància, barbàrie, violència, discriminació, autoritarisme, repressió, masclisme, explotació, supremacisme, mort... podrien ser el noms concrets d'aquelles bombes que, hores d'ara, no cauen del cel, sinó que es manifesten en la reculada de drets individuals i col·lectius i en les actuacions i actituds de grups organitzats i, massa sovint, impunes a la justícia.

La commemoració del bombardeig de l'estació de Xàtiva és un acte necessari per honorar les víctimes, per guanyar dignitat i per prendre consciència de la fragilitat dels valors republicans i de la necessitat de defensar-los front a les ideologies feixistes, ja que la memòria no ocupa solament el passat sinó que interactua amb el present.

Per això, calen polítiques de recuperació de la memòria democràtica fermes i constants. No es tracta de commemorar sense més, de posar-se tres dies a l'any el «vestit de la memòria», cal un compromís per anar més lluny, per aprofundir en els principis de veritat, justícia i reparació. Dissortadament, aquest compromís ha desaparegut en el govern municipal de PSOE-Cs. El 30 de març de l'any 2019, l'Ajuntament de Xàtiva en sessió plenari aprovava per unanimitat iniciar accions de depuració de responsabilitats penals derivades del bombardeig de Xàtiva durant la Guerra Civil fins a totes les instàncies judicials que calguera. Un any després, el 20 de març, l'alcalde ordenava l'arxiu de l'expedient després que en Primera Instància no hagués progressat i fent cas a un informe del despatx d'advocats que porta el servei de defensa jurídica municipal. Amb aquesta decisió, l'alcalde imposava la seua voluntat per damunt d'allò acordat pel plenari un any abans i, a més, desistia dels principis de justícia i reparació.

Des de Xàtiva Unida reclamem una política de recuperació de la memòria democràtica valenta, no subjecta a interessos electorals ni que siga moneda de canvi de pactes. Per a nosaltres, la memòria democràtica és el solatge que conforma el fonament d’allò que som, allò que permet reconéixer-nos en una societat en convivència i que ens projecta en un futur, compartint uns valors comuns, una identitat social, basada en la defensa dels drets humans i dels principis democràtics. Per tant, és una eina fonamental de cohesió social i de lluita (o vacuna) contra el feixisme.

Per això, malgrat la pandèmia i les mesures de control, hui, 12 de febrer, homenatgem les víctimes, defensem la cultura de la pau front a les guerres i, tossudament republicans, cridem: feixisme mai més.

Suscríbete para seguir leyendo