Als hostalers

Benvolguts hostaleres: certament, la culpa del que està passant no és vostra. No teniu més culpa que la resta de la societat. Les coses sempre són molt complicades. Allà on vosaltres vieu criminalització i senyalament —no dic que no s’hagen comés excessos retòrics— hi ha la constatació d’un fet empíric: ens enfrontem a un virus que té en la mobilitat, la interacció social i el relaxament el seu hàbitat més còmode i destructiu. Dos més dos són, generalment, quatre.

La culpa no és vostra, sinó d’uns polítics que van inocular amb la desescalada una tramposa normalitat. I d’uns usuaris —quasi tots nosaltres— que pensàvem que reunir-se amb sis persones no convivents era ajuntar-se hui amb la família, demà amb els amics i l’altre amb els coneguts. Sis per tres. La culpa és nostra per no entendre que podíem tornar als bars i terrasses ordenadament, amb els convivents. O amb un cercle limitat de pròxims. Sense allargar les trobades llevant-nos mascaretes i deixant-nos dur pels efluvis de les begudes espirituoses i la mania d’arreglar el món a crits, llançant-nos saliva a la cara. I és cert que alguns vau perdre rigor per por a perdre clientela. Aquesta és la vostra quota de responsabilitat, ni més gran ni més xicoteta que la dels demés.

La culpa no és vostra perquè tots hem vist gimnasos oberts, transports públics i centres comercials atapeïts i, sobretot, unes cases que han celebrat el Nadal negant la malaltia. Potser aquest ha estat el gran focus, no l’hostaleria. Però veure centres comercials i restaurants oberts transmet una falsa sensació de normalitat que hem pagat molt cara. Caríssima. Si tots haguérem fet les coses bé, ara estarien oberts els vostres negocis.

Molts de vosaltres sou amics, m’heu fet gaudir moltíssim, us estime. Però no us puc acompanyar en les reivindicacions per obrir de nou. Encara no. De fet, mentre hi haja centenars de persones morint cada dia, el fet de plantejar-s’ho em sembla obscé. No podem repetir errades una quarta vegada. Però teniu dret a demanar ajudes sòlides, no les engrunes que us estan oferint. Més rebaixes fiscals, congelació de cotitzacions. Ho sé. Ajudes que mai us compensaran del tot perquè el volum econòmic que moveu és monstruós. Però cal fer alguna cosa. És de justícia. Atentament.

Suscríbete para seguir leyendo