Quan Paco Cabanes, El Genovés, va guanyar el seu darrer títol en aquella final del 1995 davant Àlvaro, Tonet IV encara no existia, va néixer tres anys després. Però, Tonet IV sap qui és el Genovés, no perquè siguen del mateix poble, sinó, perquè tot aquell que es dedica a la pilota valenciana sap qui és Paco, és clar.
Tonet IV és un xaval del Genovés de 22 anys, i el que ha fet al món de la pilota valenciana, esportivament, és increïble, encara què pel pas dels anys ho valorarem molt més. Va començar a jugar quan a penes caminava i els que l’hem vist jugar des de menut podem dir que no ens sorprèn on ha arribat. Sempre se li ha vist jugar amb ganes, les mateixes que ara. Sempre volia guanyar, com ara. Plorava com qualsevol xiquet quan perdia, però li servia per millorar. A l’altra, jugava més encara.
Quan va començar en l’escola municipal del Genovés, de la mà de José Cabanes, Genovés II, ho va fer en companyia d’altres jugadors que hui comparteixen cartell amb ell, com Raül Sanchis, Montaner, Lorja o Pablo i, per poc de temps no ho va fer amb Moltó, que havia estat a l’escola del Genovés un parell d’anys abans. De fet, amb eixos jugadors i altres ho va guanyar tot en totes les categories. L’escola municipal del Genovés sempre ha sigut una de les millors, però l’època en la que Tonet IV va estar-hi, va ser una de les més destacades. Perquè es tracta d’una generació, l’actual, amb molta classe i ganes de menjar-se el món de la pilota.
Amb 17 anys va arribar a la final de la Lliga professional de 2015, el 2016 va guanyar la Copa Diputació amb Moltó de company. El 2018 tornava a arribar a la final de la Lliga, que tampoc va poder guanyar. El 2019 torna a guanyar la Copa Diputació amb Pablo de Barxeta. Però, el 2020 va ser quasi perfecte, va guanyar la Lliga en companyia de Punxa de Piles i Néstor de Pego; va arribar a les semifinals de la Copa amb Badenes de Xeraco; i, per arrodonir-ho, guanya el Campionat Individual, el més important del raspall professional, tenint en compte que està quasi reservat als restos. Perquè Tonet IV és mitger, no es dedica a treure, com ho fan els restos. I, hi ha que veure com ho fa, a la fi, no és més que entrenar. Tonet IV és d’eixos jugadors què quan ja no pot més, ho intenta una altra vegada. Per això arriba fins on ho fa, i el que li queda.
Però, sempre hem tingut mitgers lluitant pel títol. Cal recordar que en la segona edició (1987), un altre mitger del Genovés, Sevi, arribava a disputar-li la final a Pepito d’Oliva, que va ser el guanyador. El 2000 arribava Moro d’Alcàntera de Xúquer, caient davant Waldo d’Oliva. El 2006 arribaven dos mitgers, el campió Coeter II de Simat de la Valldigna i Agustí de Castelló de la Ribera. Coeter II jugaria cinc finals en total, perdent les de 2008, 2009 i 2012, sempre davant Waldo, i tornant a guanyar la de 2013, davant Monxo de Manuel.
Tonet IV, que ja volia participar l’any 2019 però el seu pare li va dir que devia millorar la treta, ha aconseguit una fita molt gran. Imagineu què l’Olimpic de Xàtiva elimini al Madrid de la Copa del Rei? Doncs això no és comparable al que ha fet Tonet IV, no. El que ha fet Tonet és comparable a què l’Olímpic guanyara la Copa després d’eliminar al Madrid i, a més a més, pugés a la Primera Divisió del futbol espanyol, per exemple.
És el primer any que ha participat i, a més a més, ha anat guanyant als millors restos de la temporada. Primer a Vercher de Piles, possiblement la treta més forta del moment. Dos jocs li va fer. Després a Marrahí de Castelló de la Ribera (subcampió 2018 i 2019 i campió 2014), una altra de les tretes més fortes. A més, tots dos entrenen junts i es coneixen a la perfecció. Partida sabatera. I en semifinals, a Salelles II d’Oliva, un jove que promet molt. Altres dos jocs li va fer. En la final, Moltó de Barxeta era l’actual campió. No oblidem que venia de jugar totes les finals des del 2015. Aquella li la guanyava al totpoderós Waldo d’Oliva, en la que va ser la seua darrera participació. El 2016 guanyava a Sergio del Genovés, sense oposició. El 2017 perd davant Ian de Senyera. El 2018 i 2019 li guanya a Marrahí les dues. Aquest any va debutar davant Roberto d’Alzira amb partida sabatera. Després Ximo de Castelló de Rugat, un parell de jocs. I en semifinals Ian, que pareixia que el derrotaria, ja què li va fer els dos primers jocs sense cap contra. Però ahí es va quedar.
La final es presentava, segons la premsa entesa, amb un Moltó favorit. Però Tonet IV no arribava per casualitat. I va fer la seua feina. La treta el va afavorir, tenint la primera en la seua mà, el que feia què, si guanyava, sempre podrien dir que va ser perquè va començar amb la treta. Però, amb el 20-15, al rest, amb 30 neta en contra per a igualar a 20, va fer el que fan els més grans. Va fer els quatre quinzes seguits i va guanyar la partida.
I a mi m’agrada fixar-me amb la gent quan passen coses extraordinàries. Vaig veure com s’abraçava amb el seu preparador, Edu Cardona, pel treball ben fet. Després, encara que anava cap a son pare, aquest el va redirigir cap al mite, al gran Paco Cabanes, El Genovés, i es van fondre en una abraçada entre les llàgrimes del mestre. Perquè Paco sempre ha cregut amb aquest jugador. Jo mateix el veia pel poble i li preguntava sobre la partida que anava a jugar i, cautelós però segur, sempre tenia una explicació segons el jugador que tenia davant. Després, l’afectuosa salutació amb el contrincant, el seu alcalde, Pere Revert, els seus amics, la seua família, els polítics, els periodistes, els patrocinadors, i tot aquell que va voler acostar-se a saludar al nou rei del raspall professional. Un jugador que pot marcar una època. Tonet, el fill de Tonet, el nét de Tonet, el rebesnét de Tonet del Genovés.
