Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

PERQUÈ EM DÓNA LA GANA

Incompetència, ineficàcia o...

Com ja és ben conegut i s’ha publicat per aquest mitjà, el servei de diàlisi a Ontinyent ha deixat de prestar-se per la finalització del contracte amb l’empresa que el prestava. El contracte amb la Conselleria de Sanitat estava caducat fa temps i sembla que des de la conselleria s’ha endarrerit prou en traure’n un altre. I a més no va incloure Ontinyent al plec de condicions per a prestar el servei. Sembla increïble però és cert.

Així les coses, la vintena de pacients que necessiten aquest servei, hauran d’acudir tres dies per setmana a l’hospital de Xàtiva o al d’Alcoi, amb tot el que això significa per a la salut d’aquestes persones malaltes i en aquests moments de pandèmia. Si administrativament és un acte censurable per no haver fet la feina quan tocava, malgrat la pandèmia, políticament és encara molt més reprovable.

Com estem comprovant a Ontinyent, deixar serveis essencials en mans privades, té greus conseqüències per a la salut de les persones. Però l’interés de les administracions sembla molt lluny dels interessos d’aquestes persones, hui d’Ontinyent i demà segurament d’altres poblacions. Són, com dic les conseqüències de la privatització de serveis essencials que va impulsar el PP al seu moment, però que el Govern del Botànic ha tingut quasi sis anys per a revisar. I no ho ha fet. I ara ho pagaran persones malaltes que necessiten aquest servei per a poder viure.

Crec que la reunió de l’alcalde d’Ontinyent amb la secretària autonòmica, Isaura Navarro i amb la subdirectora General de Planificació i Organització Assistencial, Cristina Ruiz, només es va tractar de «complir amb l’expedient» acudint a la reunió telemàtica però sense cap voluntat política d’aportar solucions. Em consta que des del consistori ontinyentí es van oferir espais municipals per tal que aquestes persones malaltes no s’hagueren de desplaçar i que no va ser acceptat per part de la Conselleria de Sanitat que és qui té les competències amb el famós discurs de «l’elevat cost econòmic», no ho oblidem.

El que està clar és que les vint persones d’Ontinyent que necessiten la diàlisi per a viure no han trobat cap sensibilitat en la Conselleria de Sanitat per a solucionar el seu problema greu. I el més paradoxal de tot és que aquesta mateixa conselleria és la que ens està demanant confinaments domiciliaris voluntaris, i ara obliga a aquestes vint persones a anar, en vehicle comunitari, tres vegades per setmana a Xàtiva o Alcoi. En fi.

No tinc cap dubte que deixar fora del contracte a Ontinyent, pot tindre moltes justificacions, com incompetència o ineficàcia, però també en cap una altra: ¿una certa intencionalitat? És cert que amb el temps m’he fet un poc malpensada, però també puc afirmar que motius me’n sobren per haver avançat per aquest camí. Aquestes vint persones són víctimes de l’administració sanitària valenciana. Hui són les d’Ontinyent, i demà quins?

Sempre he pensat que les vides de les persones són el primer i on, fins i tot les paraules «cost elevat» s’havia de diluir en favor de la salut integral de les persones que ho necessiten. Sembla que una vegada més apareix la utòpica romàntica que porte dins. En fi... Sense paraules. I tot això amb un govern progressista, no vull imaginar el que seria amb un govern del trifachito.

Compartir el artículo

stats