Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna Oberta

Abordar la crisi covid amb perspectiva de gènere

Abordar la crisi covid amb perspectiva de gènere

Abordar la crisi covid amb perspectiva de gènere

Una vegada més una moció -la del Dia Internacional de la Dona- votada unànimement al plenari de l’Ajuntament de Xàtiva, però esperem que no passe com altres, que s’ha quedat en paper mullat. Per això, cal reflexionar i fer un esforç per repensar i complir els acords. Convocar la comissió de seguiment del Pla d’Igualtat de l’Ajuntament; planificar uns pressupostos en perspectiva de gènere; renovar del compromís amb «la Xàtiva Violeta»; posar noms de dones a carrers; recuperar la memòria històrica en el 90é aniversari del vot femení a l’Estat, tot el contrari que s’ha fet mutilant l’espai de memòria de Patrocinio Camús; denunciar les agressions en plaques d’entrada o, més recentment, al mural realitzat,a iniciativa de Xateba, per l’associació de Pintors i Pintores Josep de Ribera, que ha estat tapat amb una lona promocional per una immobiliària. Des de Xàtiva Unida hem vingut reclamant, assenyalant i denunciat totes aquestes mancances i fets, ja que hem d’estar atentes per reivindicar i visibilitzar la lluita de les dones pels seus drets, participació, reconeixement i desenvolupament íntegre com a persones.

Enguany, la pandèmia de la covid-19 ha posat de rellevància la precarietat estructural del nostre sistema. Estem davant una situació de crisi social i econòmica i no podem permetre una resposta sense perspectiva de gènere que accentue les desigualtats que viuen les dones. Hem d'abordar la crisi no com la de 2008 amb austeritat i retallades, sinó enfocar-nos en la reconstrucció del bé públic i una lluita contra la precarietat, falta de drets i desigualtats que vivim les dones en la nostra diversitat.

Les crisis tenen sempre un impacte diferencial de gènere. La posició situada de dones i homes ens ubica en un punt de partida dispar, fruit de la socialització diferenciada en rols i expectatives i de la desigualtat de recursos, reconeixement i estatus inherents a les societats patriarcals. L’impacte diferencial de gènere és fruit de la desigualtat de gènere que imprega tots els àmbits de la societat, del mercat laboral a les famílies passant per institucions i organitzacions polítiques, econòmiques o sindicals.

No obstant això, les crisis són també moments de redistribució dels valors, potencials punts d’inflexió per a transitar cap a models diferents de societat i, en particular, són moments clau en què les normes de gènere es poden reforçar o modificar. Un any on s’ha fet més evident que mai que les cures requeien quasi exclusivament sobre les dones amb un nivell de precarietat inacceptable, que els rols familiars no han avançat cap a la igualtat tant com calia, quan continuen apareixent de forma dolorosa centenars de casos de violència masclista i assetjament. Durant aquest període, les dones han sigut les protagonistes, tant en l'àmbit sanitari sent elles la immensa majoria de persones treballadores, com en l'àmbit de les cures, assumint una major càrrega de treball en la llar. Les dones realitzem una part molt important dels treballs essencials i aquests treballs són fonamentalment precaris.

Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), les dones suposen el 85% del personal que treballa en residències de majors i persones dependents on s'han donat les pitjors xifres de defuncions. També són majoritàries en altres serveis essencials com són el comerç i l'alimentació, la neteja i representen la pràctica totalitat de les empleades de la llar de les cures. Tots ells treballs feminitzats i precaritzats. A això se suma el desigual repartiment de les tasques de cures, el 70% són realitzades per les dones, a les quals moltes han sumat el teletreball, la cura i sustentació de les persones de casa, una sobrecàrrega de treball que no s'ha vist resposta amb mecanismes de corresponsabilitat des de tots els àmbits: administracions, empreses i llars. Tots dos elements dificulten a les dones el desenvolupament del seu projecte vital i les bases de la bretxa salarial per la qual les dones treballem sense remunerar 51 dies a l'any respecte als homes. Finalment, s'estima que la crisi econòmica provocada per la pandèmia també afecta més les dones ja que no hem d'oblidar que tenim major taxa de desocupació i això s'accentua entre les persones joves.

Cal visibilitzar els efectes de la pandèmia sobre dones migrants relegades i forçades als treballs més precaritzats i alhora dels més essencials, com el treball domèstic i de cures o la recollida de fruita. Tot això patint negació de drets, abusos laborals i situacions de violència masclista que han de deixar invisibilitzades i atallades d'arrel. Per això exigim polítiques d'estrangeria que respecten els drets humans i polítiques públiques que lluiten contra la seua exclusió i abús en el mercat laboral i que les protegisca del tràfic i la prostitució per a eixir de la pobresa. Hui, el feminisme continua sent imprescindible per a revertir la desigualtat, lluitar contra la intolerància i l'odi i transformar la societat. Ni un pas enrere.

Compartir el artículo

stats