Commemorem l’aniversari dels noranta anys de la proclamació de la Segona República a Xàtiva, recordant la biografia dels seus quatre alcaldes: Jose Tudela Fuster, Jose Medina Maravall, Vicente Parra Servet i Jovino Fernández Díaz. Tots quatre de diferents partits polítics, per la dreta i esquerra del pensament, que van lluitar per instaurar una veritable democràcia de sufragi universal, que impulsara una constitució que vertebrara una Espanya amb una organització autonòmica i impulsara un estat social amb drets a l’educació, el treball i la sanitat, entre d’altres.
La Segona República no fou mai patrimoni de cap partit polític, sinó una nova forma d’organització de l’estat, que va ser enderrocada per un colp militar que va desencadenar una Guerra Civil. El que s’ha de celebrar és la proclamació de la constitució de 1931 perque és la mare de la constitució de 1978. El 14 d’abril va ser molt trist veure a determinants partits polítics de la dreta espanyola carregant contra ella al Congrés dels Diputats. Desconeixement profund de la història d’Espanya i falta de respecte a les víctimes de la violencia política d’un període crucial per a entendre la sang que ha costat consolidar un règim democràtic a Espanya.
Els intents per democratizar els país des d’una perspectiva xativina foren destrossats pel radicalisme i la violència política, que no sols va acabar amb la seua obra, sinó el que és pitjor, amb el dret a la vida de dos d’ells: Jose Medina Maravall i Jovino Fernández Díaz . Una brutal violència que no sols va emanar del feixisme per la dreta, sinó també per l’esquerra en forma d’anarcosindicalisme que amagant-se darrere de la llibertat i igualtat, va desenvolupar un genocidi de rectors, militants de dretes i persones benestants.
El primer i més efímer alcalde de la Segona República va ser Jose Tudela Fuster. Fundador a Xàtiva de la Dreta Liberal Republicana. Un nou partit que participava de l’enderrocament del règim dictatorial de Primo de Rivera, del qual ell ja havia format part com alcalde i regidor de la ciutat. Jose Tudela fou un humil fuster que arribà a tindre el seu propi magatzem de fustes en la Baixada de l’Estació. Va ser catòlic i clerical al contrari que el seu successor, i segon alcalde de la República, José Medina Maravall.
Igual que Don José, aquest procedia de l’aristocràcia obrera. Descendia dels Maravall midoners, i dels Medina representants de la fàbrica de gas, que li va donar llum a Xàtiva abans de l’arribada de l’electricitat. Jose Medina, va viure a cavall entre dos mons, desenvolupant una ideologia de centredreta, que prompte abraçà les idees autonomistes dels republicans conservadors, que barrejaven anticlericalisme amb necessitat de fer escoles.
Podem dir que va ser l’alcalde més important de la Segona República i el que més temps va exercir presidint l’ajuntament, des del 8 de setembre de 1931 fins al 23 de febrer de 1936, quatre anys i mig de mandat, els quals només foren interromputs per un intent de dimissió el 6 de agost de 1935, on li va substituir durant uns mesos Ricardo Ibañez Ibañez, assumint Medina de nou el càrrec, el cinc de noviembre de 1935. Uns mesos més tard va ser substituït per Vicente Parra Servet, que va arribar al poder d’una forma més que dubtosa, ja que les eleccions celebrades a Espanya eren generals, i no locals. Vicente Parra Servet era d’Izquierda Republicana i enginyer agrícola de professió.
I alié a tots, Jovino Fernández, un socialista seguidor de Besteiro,que no era de Xàtiva ni pertanyia a la classe mitjana professional, ni a l’aristòcràcia obrera, però que va ser líder sindical de la UGT, per la branca dels ferroviaris. Va arribar al poder amb l’objectiu d’intentar frenar el desgavell àcrata, el que li farà ser alcalde sense haver sigut triat, per tal d’aturar la barbàrie de l’ estiu i la tardor del 36, i fer de Xàtiva una ciutat de reraguarda, amb l’objectiu d’ evitar l’avanç del feixisme.
Va ser l’alcalde que més difícil ho va tindre, amb una ciutat morta de por, no per l’avanç dels feixistes, sinó per les arbitrarietats comeses per les hordes de Rafael Martínez Ballester, i que segons el propi testimoni del líder cenestista, no podent frenar els incontrolats, va abandonar el poder el 20 de gener de 1937, perquè Jovino, en nom del marxisme, posara orde, en una Xàtiva en mans d’un socialisme llibertari, que justificava l’assassinat com a motor de canvi.
Pensem que tots quatre alcaldes mereixen algun recordatori perquè tots ells en la mesura de les seues possibilitats i posicionaments ideològics, intentaren consolidar la democràcia a Xàtiva, i fins i tot dos moriren en l’intent. Així Jose Medina fou el primer a caure en ser assassinat el 1937, víctima de la violència política. Vicente Parra va fugir de la ciutat després de la conquesta del poder per part del Comité Revolucionario Unificado. Sembla que volien fer-li el mateix que a Jose Medina Maravall. Després de vint anys d’exili, es va atrevir a tornar, quan ja estava segur que no seria represaliat.
Jovino va ser afusellat a Paterna pels sublevats. Va ser executat un 28 juliol de 1939. En el seu diari de comiat, es definia como un Rojo al que el pelo se le había quedado completamente blanco. Jovino va decidir quedar-se, pensant que havia complit amb la seua obligació com a màxim mandatari de la ciutat en temps tan difícils. Allò li costà la pena de mort després d’haver lliurat la ciutat a les tropes de Franco, sense haver permés cap resistència. La carnisseria del bombardeig estava encara present com per a permetre altre sacrifici inútil de vides. I, per últim, Jose Tudela Fuster, el qual no va patir més represió, que la de vore el seu magatzem de fustes destrossat pel bombardeig de l’estació de Xàtiva, el qual havia sigut cosa dels rojos com els de Guernica, segons la versió oficial dels guanyadors, que va haver d’engolir-se durant molts anys .
De dos d’ells, tenim presència del seu record al nomenclàtor urbà de Xàtiva, amb dos carrers retulats com a Vicente Parra Servet i el benefactor Tudela-referit tal volta a la donació de diners que va fer a la seua mort, perquè la Col.legiata de Santa Maria tornara a tindre un òrgue tubular. Llevat d’açò mai han rebut cap homenatge institucional. És hora de fer un recordatori del seu treball a quatre persones que mereixen formar part de la memòria socarrada perquè amb els seus virtuts i defectes, intentaren lluitar per una Xàtiva millor.
