El Corpus -60 dies després del Dijous Sant- era la festivitat més important a casa nostra fins a mitjans del segle XVII quan va ser declarada patrona la Puríssima Concepció. Ontinyent, una de les viles reials més importants de l’antic regne de València, i a imitació del cap i casal, va fomentar el Corpus. En l’època foral la processó era també l’acte públic de presentació al veïnat dels nous jurats, que havien jurat el càrrec municipal en el transcurs de la missa de Pentecosta deu dies abans.

La participació de l’ajuntament era evident. Tenim testimonis documentals que mostren com el consistori subvencionava la representació dels misteris que s’escenificaven dalt d’un cadafal. Unes funcions teatrals, escrites en valencià i amb una intenció clarament didàctica, ja que mostraven escenes de la Bíblia. Podem citar alguns d’elles que compartíem amb la capital valenciana. En l’any 1575 apareix en els registres comptables municipals el pagament de 30 sous «a Joseph Cirea y sos companyons» per l’escenificació del misteri de Adam i Eva. Una obreta que, segons el professor Josep Lluís Sirera, tenia una part cantada.

També existien altres composicions teatrals com Lo Àngel Custodi i Lo Rey Erodes. Esta última obra, que tenia molta acceptació popular, es representava la vespra del Corpus i sintetitzava els episodis bíblics de l’Adoració dels Reis Mags, la fugida a Egipte de la Sagrada Família i la matança dels Innocents. Tenim constància del pagament de 7 sous i 6 diners per la seua representació al foraster «mestre Pedro Flores qui feu lo rey Herodes en la festa del corpus del any MDXI (1560) per la despesa que fiu en dit personatge».

La tercera part era més coneguda com la degollà; intervenien voluntaris disfressats de soldats que atacaven de manera humorística el públic assistent. Estes persones eren premiades amb raciones de carn de cabrit, però va ser tan gran l’abús que, en març de 1661, les autoritats van limitar les despeses a dotze lliures repartint els jurats «dits cabrits conforme les fileres y millors disfresos». Una reducció que es va aplicar a premiar als veïns que «faran altars, trauran tabernacles y aliñaran creus, faran danses, altres coses honestes y que més sien a honra y gràcia de Déu Nostre Señor». D’ara endavant, l’ajuntament tan sols pagaria «lo misteri de Adam y Eva y un acte sacramental ajustat al assunt del sacrament y no comèdies profanes».

Els actes vinculats al Corpus representaven una gran despesa i el consell municipal per tal de sufragar-los va incloure en els distints arrendaments una clàusula obligant els contractistes a contribuir-hi. A títol d’exemple, el monopoli del pa i vi en l’any 1618 aportava dihuit lliures «ara se facen Misteris o no se facen» i l’avituallador de la carn contribuïa amb altres vint.

L’organització de la vespra i festa del Corpus Christi en els segles XVI-XVII era coordinada pel llumener del Corpus. També trobem a partir de 1655 la designació del mestre de roques que cobrava les quantitats que els arrendadors dels monopolis municipals havien d’aportar a la celebració. Crida l’atenció la nomenclatura del càrrec -mestre de roques- per tant, hem de suposar que a Ontinyent, com en l’actualitat a València, desfilarien algunes d’estes carrosses. Una hipòtesi refermada en l’apunt comptable de 10 gener 1666 quan es va manar al rajoler Francesc Mollà que portara 1000 teules «a la casa de les roques de la dita y present vila per estar vàcua (buida) de aquelles». A banda, participarien elements al·legòrics, com les figures de la Tartuga (1609) i de l’Àguila (construïda de nou en 1668) ara feliçment recuperades.

L’aparició de balls al·legòrics com la Moma també era present en la documentació, almenys des de l’any 1571. Diversos apunts en la comptabilitat municipal mostren el pagament de teles, guants, espardenyes i altres elements com «una grossa de cascavells per als momos e una maixquera per a la dama 19 sous sis diners» (1613). L’aparició de manera reiterada de la compra de cascavells indica que els momos ballaven fent-los sonar.

De segur que a la processó —com a València— van participar durant molts anys altres elements al·legòrics. De fet consta en 1668 el pagament d’una lliura i quatre sous a Francesc Prats per «haver adobat los caps dels evangelistes que es porten en la prosesó lo dia del Corpus». En 1922 la revista La Paz Cristiana encara parlava de «sus gigantes y cabezudos, las figuras del Antiguo Testamento que adornan toda la procesión». Entre ells, els cirialots, ancians barbuts vestits amb túnica blanca. La decadència s’inicià en 1931 quan deixaren de participar les figures bíbliques i cirialots.

En els últims anys, les associacions que participen en el Corpus han recuperat molts dels elements de la processó que havien desaparegut. Enhorabona a tots! Falta però, reintroduir, entre altres els personatges, els cirialots: seria tot un encert!