Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

BIBLIOTECA DE FAMILIAS

La curta visita del General Riego a Xàtiva

La curta visita del General Riego a Xàtiva

La curta visita del General Riego a Xàtiva

Aprovat el projecte per a la creació de la província de Xàtiva, l’alcalde constitucional Pedro Nolasco Morales declarà tres dies de festa a afegir al calendari una volta passada la fira de Xàtiva. El fet de ser capital de les comarques centrals valencianes va ser possible gràcies a l’acció de Joaquín Lorenzo Villanueva, impulsor de la iniciativa, diputat i creador del lobby socarrat a Madrid.

El general Rafael Riego y Florez, militar asturià format a la Guàrdia de Corps de la Casa Reial, va liderar un pronunciament amb la intenció que Ferran VII jurara la Constitució de 1812. Aquesta significava per a Xàtiva capitalitat, bisbat i exclaustració de la nombrosa població conventual. Va esdevindre heroi aquell general en aconseguir que sis anys després de la victòria en la Guerra d’Indepèndencia, Ferran VII jurara la llei fonamental de la Nació, justa i liberal. Definida per Rafael Riego com l’afirmació legítima i civil dels drets i deures de tots els espanyols, del Rei fins a l’últim llaurador.

Amb més por que vocació, claudicà Ferran VII, i decidí marxar ell primer pel nou camí obert per la senda constitucional, en espera de poder tindre el suport necessari de cara a derogar el constitucionalisme i penjar a tots els liberals. Un nou règim que despertava entre el poble tantes passions com odis. A Xàtiva, la ciutat es trobava dividida entre els que cridaven Visca el Rei Constitucional i els que preferien dir allò del Rei Absolutista. Encara faltava molt perquè el poble s’adonara que la figura del rei sobrava. S’obria la porta a la primera guerra civil d’Espanya

El nou règim del Trienni Liberal afavoria a Xàtiva i aquesta havia d’agrair el gest. De seguida l’ajuntament va comissionar els regidors Ignacio de Diego i Josep Roman, un set de novembre de 1821, per anar a Madrid a donar gràcies al rei. El 27 de gener es publicà el Decret 59 de Divisió del Territori Espanyol. Així la nova província de Xàtiva abraçaria com a territoris fronterers per l’interior, a Biar, Font de la Figuera i Millars; i en direcció a la costa, Xeraco, Gandia o Xàbia, entre d’altres.

En aquell context es va produir la visita del general Riego, un 4 de febrer de 1822, a la nova capital de província d’Espanya. Es trobava en el moment de major popularitat, i el seu retrat era passejat per tot arreu fent ombra a la figura del rei. En aquell moment estava destinat com a militar a Lleida. Des del pronunciament havia estat nomenat mariscal de camp, capità general de Galícia, després d’Aragó. Sembla que no aguantava en cap destinació pel seu republicanisme, el que el convertía en un militar incòmode per a la facció més moderada delliberalisme, que optava per anar-li canviant de capitania, no fora que anara un dia a demanar l’exili de Ferran VII.

Riego era un militar-polític que fins i tot tenia un himne, que li acompanyava enllà on anava. Pensem que la autoria podria estar a cavall entre Evaristo San Miguel i Jose Melchor Gomis. Del primer pensem que va fer la lletra, i el segon va ser encarregat de la música. Evaristo San Miguel va ser un company d’armes, que va escriure un poema inspirat en la Guerra del francés, i de cançons populars, que arengaven a la tropa a la defensa de la constitució de 1812, amb allò de «soldados, la patria, nos llama a la lid. Juremos por ella, vencer o morir». Jose Melchor Gomis, músic militar natural d’Ontinyent, home d’idees liberals publicava per aquell any Colección de canciones patrióticas que dedica al ciudadano Rafael de Riego y a los valientes que han seguido sus huellas, on signava aquest com a seu. S’estudia ara si la música estava inspirada en cançons populars de les comarques valencianes.

Assabentat l’ajuntament de la presència del general Riego a la ciutat de València, i que tenia previst visitar la població d’Alberic, on anava a dinar i fer nit el dia 3, el consistori es va mobilitzar enviant dos comissionats, el regidor Josep Gosalbo i el síndic Cayetano Sanchis, a convidar al general, el qual acceptà gustosament.

Una comitiva en representació de la naixent Diputació provincial de Xàtiva va rebre’l a les portes de la ciutat, i li va escoltar fins a la Casa de la Ciutat, llavors situada en la plaça del Mercat, on hui es localitza l’edifici dels sindicats. Entraren en la ciutat pel Portal del Lleó, acompanyats per un destacament de la Milicia Nacional i de la seua escolta acompanyada pel seu himne. La columna desfilà pels carrers principals fins a fer una entrada triomfal a la plaça del Mercat, llavors batejada amb el nom de Plaça de la Constitució, on li esperaven els membres de l’ajuntament constitucional. El secretari municipal, senyor Francisco Ros, li va donar la benvinguda amb un discurs institucional:

«Señor general. … Tanta bondad nunca podrá ser bien correspondida por nosotros, considerando a Vuestra Merced, uno de los héroes que decididos en restituir la libertad a la patria, ningún obstáculo le arredró en tamaña empresa, y que si bien entonces empuñó la espada para restablecer nuestra sabia constitución sin temer los riesgos que podrían presentarse, ahora camina para entrar en el santuario de las leyes y dictar aquellas que consolidando más y más el justo código que nos rige podamos llegar a la cumbre de la felicidad caminando por la senda constitucional…».

En acabar tots els presents llançaren vítols a la Constitució, a Ferran VII, a la religió, i al general Riego. Seguidament el militar va eixir al balcó, i saludà a la gent concentrada a la plaça de la Constitució. En acabar, el regidor més il·lustre de la corporació, Ignacio de Diego, va obrir les portes de la seua casa del carrer Moncada per oferir-li al general un banquet.

El general va romandre a Xàtiva unes dues hores i trenta minuts, calculats entre els discursos pronunciats a l’ajuntament i el banquet servit a la Casa Diego. Entrà a les 12 hores i va eixir de Xàtiva a les 2:30 en direcció a la veïna Moixent. Xàtiva va quedar dividida entre absolutistes i liberals, el que va ocasionar un gran enfrontament social a la Fira d’Agost de 1822, que recordarem la propera quinzena. El 2 d’agost sobre les 10:15 hores commemorarem el bicentenari d’aquesta visita a la Casa de la Cultura de Xàtiva.

Compartir el artículo

stats