Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La muntanya es regenera en el «surar» de Barx, Pinet i Llutxent

La muntanya es regenera en el «surar» de Barx, Pinet i Llutxent

Medi Ambient. La setmana que ve es compliran tres anys del gran incendi forestal que un llamp va iniciar al terme municipal de Llutxent i que el vent va estendre posteriorment cap a Pinet i Gandia. En total, es van cremar vora tres mil hectàrees de la Serra Grossa amb espais molt valuosos. Passat el temps, en algunes zones l’acció humana ha ajudat a la restauració ambiental, però en altres ha sigut la natura, sense més ajuda la que ha anat recuperant el verd i fent créixer les espècies vegetals, fins al punt que algú que no coneix la zona ja no diria que ha estat «víctima» d’una destrucció ambiental tan important com la que es va produir. Una prova d’això són les imatges que fa uns dies va revelar Xavi Cervera fetes a la zona del «surar» que hi ha entre Barx, Pinet i Llutxent. Es tracta, com bé diu l’excursionista, de la muntanya poblada de sureres més meridional de la Comunitat Valenciana, on la natura ha obrat el prodigi de la regeneració. La serra ha recuperat la imatge atractiva que fa que moltes persones tornen a gaudir de les sendes i els camins ennegrits quan el foc va destruir completament tot el que trobava al seu pas. La imatge de l’esquerra correspon al Coll dels Cargols, i hi destaquen les diferents tonalitats del verd de la vegetació amb el blau del mar i del cel, que també mostra pinzellades blanques dels núvols. La imatge de la dreta reunix una significativa panoràmica de la vegetació crescuda en tres anys, cobrint tota la superfície de la muntanya, amb una solitària placa de metall que les altíssimes temperatures generades durant l’incendi va fondre i doblar. Molts dels arbres que es veuen són sureres, i es pot apreciar com, malgrat l’efecte de l’incendi, esta espècie és capaç de reviscolar. «Estos paratges ben bé valen la pena una visita», ha dit l’autor de les fotos.

La muntanya es regenera en el «surar» de Barx, Pinet i Llutxent

Compartir el artículo

stats