Enguany tampoc celebrarem les festes de Moros i Cristians a Ontinyent. L’actual situació de pandèmia continua condicionant les nostres vides, afectant l’economia i restringint els contactes socials per tal d’evitar nous contagis. La Societat de Festers —complint les normes sanitàries— sols ha pogut organitzar un concert en l’estadi municipal El Clariano, un sopar en la placeta Latonda en el qual s’homenatjarà als festers difunts i actes religiosos amb la col·laboració del clergat parroquial. Entre ells, el trasllat extraordinari de la imatge del «Morenet» des de l’ermita de Santa Anna a l’església de Sant Carles. Cal recordar que el Crist de l‘Agonia va ser el tradicional patró al qual s’encomanaven els ontinyentins en temps de còlera i sequeres.
Precisament, ara fa 100 anys, les festes estigueren a punt de no celebrar-se. A principis del mes d’agost de 1921, va arribar la trista notícia que l’exèrcit havia patit —a mans de les tropes rifenyes— una important derrota: l’anomenat desastre d’Annual que va causar més de 10.000 baixes. Molts dels familiars dels 90 soldats ontinyentins, que servien en terres africanes, desconeixien quina sort havien corregut en el combat.
La corporació municipal d’Ontinyent mantenia serioses reserves respecte a la celebració de les festes. Els 12 d’agost enviaren un ofici al governador demanant l’autorització a petició del president de la Societat de Festers, José Maria Selva Escolano. En ella també manifestaven l’estat d’ànim dels ontinyentins i com estava dividida respecte a si s’havien de celebrar els Moros i Cristians: «Una gran parte manifiesta su entusiasmo porque se lleven a cabo; otra, compuesta en mayoría por los parientes de los numerosos soldados que han sido llamados a filas para marchar a África con el deseo de volver por el honor nacional, muestran su voluntad de que siendo días de duelo para la Patria, se suprima todo regocijo público». L’ajuntament feia saber al governador que els dos corrents d’opinió estaven equilibrats i «por lo tanto a V.E .corresponde en su alto criterio determinar lo que estime conveniente...»
El governador civil contestà el 16 d’agost autoritzant-les «teniendo en cuenta que al suspenderse ocasionaría prejuicios al comercio e Industriales que con tal motivo tienen hechos gastos de alguna consideración». El 26, 27, 28, 29 i 30 d’agost de 1921 se celebraven estes singulars festes que duraren 5 jornades. Destaquem que eixe any, després de «la reñidísima batalla en el punto denominado Lloma de Santa Ana» —quan la processó va arribar al pont Vell— es va estrenar el nou himne al Crist. El programa ho anunciava amb estes paraules: «una gran masa coral compuesta de pueblo y festeros, saludará al Smo. Cristo con el estreno del grandioso Himno Popular Religioso que ha compuesto el Pbro. Don Remigio Valls Galiana y el Maestro D. Rafael Martínez Valls dirigiéndolo el compositor».
En passar les festes, la revista parroquial «La Paz Cristiana» valorava molt positivament la nombrosa assistència de fidels als actes religiosos. Al mateix temps ressaltava «que tanto las antiguas filadas como las dos flamantes de moros Españoles y moros Berberiscos que se han inaugurado este año, han sido lucidísimas».
En definitiva, els Moros i Cristians de 1921 van ser unes festes marcades per la tragèdia i l’angoixa, causades pels tristos successos de la guerra del Rif, dies abans de la celebració agostenca. Famílies senceres d’ontinyentins patiren la incertesa de la falta de notícies dels fills desapareguts en la desordenada retirada de l’exèrcit espanyol on moriren milers de soldats, entre ells, alguns dels nostres paisans. També hem de ressaltar que, com diuen les fonts documentals, una part important de la població esperava ansiosament la seua celebració. En especial, els components i parents de les noves comparses de Berberiscos i Moros Espanyols que eixe any participaven per primera vegada en les festes dedicades al Santíssim Crist de l’Agonia.
