Luz y Unión» va ser una revista editada en Barcelona a començaments del segle XX especialitzada en la difusió de l’ideari espiritista. La publicació va estar adscrita a la corrent francesa de l’espiritisme, creada per Allan Kardec a finals del XIX presentant com a principal característica una sorprenent identificació entre ciència, progrés, laïcisme i espiritisme i una ferma creença en la reencarnació. Sembla que l’abast d’aquest original pensament, que va incloure idees procedents del Positivisme i el Materialisme no es va quedar només a la Catalunya noucentista perquè el número 2 de la revista, publicat el 17 de maig de 1900, informà d’uns fets que afectaren a la localitat valenciana d’Énguera. La revista publicava en eixa data que el 24 d’abril de 1900 el pare d’un nadó va complir amb el tràmit de presentar a l’aleshores rector d’Énguera, Manuel Pérez, el nom complet amb que es volia batejar al xiquet i els noms dels padrins per al bateig. El capellà, al vore que es proposava com a padrí al iaio de la criatura i tenint constància de les tendències i pràctiques espiritistes del candidat, actuà immediatament enviant un missatge al futur padrí demanant-li que si volia apadrinar el seu nét hauria de mantindre una entrevista prèvia al bateig amb ell. Per part del iaio la contestació va ser que si el senyor rector volia parlar, podia anar a sa casa i parlarien el que pertocara. Aleshores es va produir un estira-i-arronsa entre el representant de Déu i el candidat a padrí sense que es posaren d’acord sobre on, quan i com haurien de parlar d’un tema no declarat però evident i en el que semblava impossible un acord consensuat. Hem d’assenyalar les dolentes relacions entre l’Església Romana i els seguidors de les idees de Kardec, fins i tot amb cremes públiques de llibres i condemnes canòniques exemplars per aquelles dates, el que justifica parcialment la posició del rector d’Énguera davant el problema que se li presentava. El temps passà i arribà el dia del bateig que va donar lloc a l’enfrontament anunciat. Moments abans de procedir a l’acte, i amb l’església plena, el rector apartà al padrí i l’acusà de no ser bon catòlic el que va produir la contestació i l’enuig del iaio del xiquet, amb la consegüent discussió i escena de tensió, palesa i ben pública. Finalment, el capellà Pérez, veient que resultava impossible l’acatament del padrí el va apartar de la cerimònia i dirigint-se a la madrina li va demanar que sostingués el nadó sobre la pica, batejant-lo sense padrí amb presses i corregudes. El fet, comunicat a la revista per l’avi del batejat, el nom del qual es va protegir a la publicació, serví de forma inesperada als espiritistes com a justificació per a fer una encesa defensa dels valors laics i de la modernitat front al comportament del rector que va ser identificat com una prova de la intolerància de l’Església Romana. El succés va tindre certa difusió i va portar el nom d’Énguera a un debat que hui ens semblaria difícil d’imaginar. El que actualment hauria estat una anècdota, tingué significat social en aquells moments de començaments del segle XX, però per sobre de tot, aquest fet informa d’una societat molt més diversa del que podríem pensar. L’Énguera de 1900, amb quasi 6.000 habitants, va ser una societat en la qual, pel que sembla, no tots els veïns es conformaren amb fer seguidisme de les interpretacions dominants de la vida, optant alguns d’ells per actituds contestatàries tant originals com la corrent espiritista que els dugueren a enfrontaments oberts i públics amb la mateixa Església. Atenent a les pràctiques espiritistes, resulta molt poc probable que només un individu en tota la comunitat estigués adscrit a elles, per tant resulta evident que formaren un grup que es considerà suficientment sòlid com per a contestar a la poderosa Església Catòlica, una prova més del colorit mosaic social enguerí que va ensorrar i condemnar a l’oblit la terrible història del segle XX a la localitat.
