S’acabà el procés de votació als primers pressupostos participatius de la Generalitat i l’escrutini ha sigut positiu per a Xàtiva. Tanmateix, l’experiència també ha deixat algunes lliçons i bastants incògnites. Comencem per les primeres: la partida destinada als pressupostos participatius era irrellevant en termes percentuals; l’administració hauria d’haver-los publicitat millor; el sistema informàtic de la Generalitat és clarament millorable; la gent està poc habituada a la participació; hi ha massa reticències partidistes... La conseqüència de tot plegat és que els percentatges de votació han sigut molt pobres. S’ha de tenir present que l’Associació d’Amics de la Costera ha hagut de realitzar una campanya molt intensa per tal d’aconseguir uns resultats significatius. Les iniciatives que proposà o assumí (la creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer per a joves i l’execució d’una nova fase de rehabilitació de l’antic convent de Sant Domènec) foren les més votades a l’apartat de comarques, és a dir, tragueren els millors números de totes les comarques. Tot indica que els resultats haurien sigut irrellevants sense l’enorme treball de difusió desplegat.
Hi ha dades que fan pensar. A les comarques costaneres del nord, la proposta més votada, la construcció de plantes de compostatge de residus orgànics, obtingué només 76 vots, i estava dotada amb sis milions d’euros. En qualsevol cas, xativins i xativines hem de felicitar-nos; una iniciativa sorgida de la societat civil ha aconseguit una inversió de 3.220.000 euros per a la ciutat. I ara ve el capítol d’incògnites. Si es compleixen les bases de la convocatòria, aqueixos diners hauran de figurar als pressupostos de 2022 de la Generalitat. Caldrà consignar-los a les partides de les conselleries corresponents. I les actuacions vinculades s’hauran d’executar en dos anys. Ara mateix, l’Associació d’Amics de la Costera ignora com pensen actuar les conselleries d’Habitatge i Educació, Cultura i Esport. (A Patrimoni Cultural li correspondrà controlar els diners destinats a Sant Domènec.) L’entitat impulsora de les propostes té clar quina cosa s’ha de fer. Cal l’adquisició de cases antigues degradades en diferents punts del centre històric xativí, per tal de rehabilitar-les. Els tràmits d’adquisició haurien de ser ràpids i molt transparents.
Si es fa un concurs públic, els preus de compra haurien d’atendre a criteris —al valor cadastral, posem per cas—, que impedisquen l’especulació. L’administració pública també té eines per a l’adquisició d’immobles abandonats. Hauria de prestar una atenció prioritària a les zones més degradades. (Convé recordar que ciutat vella es deteriora i es despobla gradualment.) També s’espera que l’Ajuntament pose alguna cosa de la seua part. Els joves mai no trobaran atractiu el nucli històric si aquest manca de serveis, si els seus espais públics no estan ben urbanitzats, si no s’hi poden aparcar vehicles... Tres milions d’euros són pocs per a tantes coses. El termini d’execució del parc d’habitatges és molt breu. En realitat, les persones que l’hem votat esperem una bona arrencada, per a eixir de la letargia, i que la tasca de recuperació del conjunt històric de Xàtiva es prenga seriosament d’ara endavant. I el finançament de l’adquisició i la restauració de cases antigues a ciutat vella no hauria d’arribar sols per la via dels pressupostos participatius.
Aquests tampoc no han dotat prou diners per a emprendre una nova fase de rehabilitació de Sant Domènec. Cent vint mil euros no donen per a molt. Però el pressupost ordinari de 2022 de la Generalitat assignarà partides a les conselleries d’Habitatge i Educació. Es rebran fons europeus. Els xativins, com els habitants de qualsevol altre territori valencià, hauríem de beneficiar-nos dels percentatges que ens corresponguen. En fi, hem tingut una experiència gratificant, però ara toca aplicar com més aviat millor allò que s’ha votat. L’Ajuntament de Xàtiva s’ha d’implicar en la feina. Caldrà entrevistar-se amb els consellers concernits per a conèixer llurs plans. L’entitat impulsora de les propostes guanyadores al procés participatiu pensa estar alerta. Els mitjans de comunicació també haurien de fer un seguiment de l’actuació administrativa. Seria descoratjador que açò dels pressupostos participatius fos un adorn, una mera galindaina per a crear l’aparença de govern «supercompromès» amb la participació ciutadana. ¡De més grosses se n’han vist!
