Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La decisió de Maria

María Beltrán

Quasi sempre en la vida les coses són exactament el que sembla. Maria Beltran, la regidora de Falles i Gran Teatre de l’Ajuntament de Xàtiva, ha deixat el partit amb el qual va obtenir la seua acta. Beltran havia estat nomenada coordinadora comarcal de la formació. Semblava un senyal de persistència enmig de la deflagració de la marca creada per Albert Rivera. I no: la xativina abandona (també) el vaixell.

En contra del que hauria de ser norma i quasi mai no passa, Beltran també hauria d’haver deixat l’acta i les seues responsabilitats perquè algú del seu antic partit les assumira. No ho ha fet. Entre altres coses perquè ja li està i bé i creu necessitar la plataforma pública per reaparèixer les properes eleccions, quasi segur sota les sigles de la formació amb la qual ha format govern, el PSPV-PSOE.

El transvasament no hauria de sobtar ningú. És tracta d’una política moderada, amb projecció i bona capacitat de comunicació. I tot i que em sent molt més pròxim a la filosofia de gestió del Gran Teatre de l’anterior titular, Alfred Boluda, almenys va tenir la delicadesa de no desmuntar, com era la seua intenció inicial, el festival Música i Lletra (MiL) impulsat per Feliu Ventura. En tot cas, el seu principal atractiu per a una possible invitació socialista, més que siga com a independent, és la connexió de la regidora amb el món faller.

La decisió de Maria Beltran deixa un panorama surrealista, de convivència en el govern amb el seu ex company de files, Juan Giner. Sent justos, però, es tracta d’una operació de transfuguisme de baixa densitat: Beltran no abandona el partit per tombar un govern a canvi de prebendes. Tot i que ha perdut l’oportunitat de passar uns mesos fora del govern i tornar a la política amb la dignitat intacta i la cara ben alta. El viratge no seria vist igual.

En tot cas, deixeu-me fer una lectura que va més enllà: en l’actual context de polarització, que fa inviable un partit de cruïlla com Ciutadans, els seus militants i votants, els que es queden i els que no, hauran d’optar per sostenir polítiques autoritàries i reaccionàries condicionades per una formació parafeixista com Vox (el PP, pel que sembla, ja ho té clar) o per situar-se en el terreny de la convivència, la civilització i els drets humans. La moderació que se li suposa a una persona com Maria Beltran. Almenys això.

Compartir el artículo

stats