Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els altres llibres

Potser no el coneixeu. El seu nom és Fede Puertos, és natural d’un poble de la Ribera, Castelló (sí, exacte, el de la llarguíssima polèmica onomàstica). Jo el coneixia de Twitter. I sabia que havia escrit alguna cosa, m’imaginava que autoeditada. Certament, era així. Un dia em va dir de quedar per fer-nos un cafè.

Fede, nascut el 1969, treballa en comerç exterior. És una persona agradable, de tracte excel·lent. Supose que volia donar-me a conèixer el que feia, els seus llibres. Em va portar un parell, «1609, Galeón» i una mena de novel·la juvenil escrita en valencià, «Tosca, diari d’una gossa extraordinària». Ara en té un altra en marxa, «La residencia».

Pel seu treball, Fede és una persona que es mou molt, la qual cosa li permet fer de distribuïdor dels seus llibres. Però la seua plataforma principal de difusió és (ai!) Amazon. L’imperi de James Bezos que, com explica William Deresievicz en el seu darrer llibre, «La muerte de l’artista», és un dels grans gegants tecnològics que estan fent cada vegada més difícil que autors, editorials i llibreters (el sector reglat) puguen viure del seu treball.

Però Fede té una bona ocupació, no pretén ser escriptor professional. Vol escriure i arribar a la gent. Deresievicz explica que dels milions d’autoedicions, sols un percentatge molt reduït acaben sent realment llegides. És el cas de Fede: la venda dels seus llibres és assimilable a un èxit moderat en el circuit convencional. I té lectors en diferents països. No m’estranya. Les novel·les estan ben presentades i corregides (contracta els serveis d’una empresa per fer-ho), la seua escriptura és fluïda i correcta (tot i que amb els típics defectes de la falta d’edició) i les històries que conta tenen gràcia. El treball és curós: per a promocionar «La residència» fins i tot ha encomanat un teaser. No és el tipus de llibres que m’agraden i vull llegir, però el que jo opine no és important en realitat.

Li explique el meu punt de vista sobre l’edició, sobre fer literatura, que no és precisament el seu. M’escolta amb atenció, però en algun moment arronsa els muscles. A mi ja em va bé així, sembla dir.

Vivim en dues realitats paral·leles. Però ha estat agradable i he après molt. Qui sap si ell, també. Acabe aquestes línies no fàcils de fer: aquesta vesprada he d’anar a la Fira del Llibre. El vell món.

Compartir el artículo

stats