L’oci nocturn respira econòmicament amb l’arribada del certificat COVID digital, el qual constitueix un requisit indispensable per a poder accedir a negocis d’hostaleria, restauració, oci i entreteniment amb aforament de més de 50 persones. L’acció combinada de Jose María Ramírez i Adolfo Fó, va fer també un segle abans, que el Salón Setabense fora negoci segur durant generacions.
Ramírez Climent va ser l’empresari que va gestionar el Salón Setabense a través de la fundació de la Societat Serra i Ramírez, i Adolfo Fó, va ser el gran responsable de la revolució de la nit xativina, en introduir el cinema-teatre i els espectacles de varietés al Salón o Cine Setabense, ubicat a la plaça de la Bassa, llavors d’Emilio Castelar, com a principal referent de vida noctàmbula d’inicis del segle XX, amb el permís del Cine León, el seu principal competidor.
La Societat Serra i Ramírez va instal·lar un dels primers generadors elèctrics, que aprofitava força hidràulica a Bixquert, lloc que la cultura popular, va batejar com a caseta de la llum, ara transformat en un albergue rural municipal, totalment tancat, i que no troba arrendador. Però l’electricitat a banda de substituir al gas com a millor forma de donar energia a motors i fanals, també va impulsar el cinema. El salons cinematogràfics van esdevindre de seguida en referents de l’oci nocturn com a inversió de futur, la qual anava a eixamplar l’oferta lúdica de les festivitats no religioses. Llavors, a la Xàtiva d’inicis del segle XX, el temps d’esbarjo es desenvolupava a les fires comercials per Nadal i Agost, les tavernes, els concerts de la Nova o la Vella, les passejades per l’Albereda, les representacions teatrals, o els balls de les societats recreatives. Amb l’arribada del cinema, aquesta oferta s’incrementà fins a esdevindre en la més demandada, sempre que fora de qualitat, i anara més enllà d’emetre imatges en moviments sense so. Una volta descoberta la novetat, aquesta resultava del tot avorrida, tal com li va passar en la meua opinió, als primers empresaris que arribaren a Xàtiva carregats de cinematògrafs. Així, el públic no repetia, no comprava entrades per veure nous films, i el negoci deixava de ser rendible.
Tal volta els primers cinemes de Xàtiva foren els anomenats de Fuster i Pallás, ubicats respectivament al carrer del Lleó i la Bassa. El cas és que tots dos arribarem a ser grans negocis gràcies a la millora de les seues prestacions, en el moment en què dos empresaris de Xàtiva, el fabricant de licors Hilario Botella, i l’esmentat José Ramírez, van decidir acabar amb l’avorriment de l’espectador, combinant les imatges en moviment amb música, explicacions de la trama del film, i espectacles de varietés.
A l’estiu de 1909, va emetre el cine Pallás de la plaça la Bassa, un dels seus últims films, «La mujer fiera». Sembla que una volta satisfeta la inicial curiositat de veure per primera volta imatges en moviment, la cosa es tornava molt avorrida, perquè no hi havia so, ni música ambiental, ni a ningú que explicara el fil argumental. A més els celuloides tenien un escàs metratge, el que portava al canvi de roll cada vint o trenta minuts, per a desesperació d’un públic que de seguida es cansava d’esperar l’emissió de la nova projecció.
En conseqüència, el senyor Pallás, va cedir el cine a la Societat Serra i Ramírez, a la Pasqua del 1910, moment del naixement del Salón o Cine Setabense. Aquesta tot seguit reinventà el negoci: millorant la qualitat dels films, les prestacions del local, introduïnt música en directe i tota mena d’espectacles per a amenitzar les interrupcions pels canvis de film.
La millora de la qualitat dels films, principalment de procedència nord-americana, que portaven incorporades les seues pròpies partitures musicals, va fer que la Societat Serra Ramírez contractara a tres músics, un tercet de corda format per Sanchis, Duet, Martí, que donaria so a les escenes d’acció i suspens, a més d’una veu que poguera traduir els intertítols que explicaven en anglés la trama d’un film, d’uns actors sense veu, que en primers plànols exageraven moltíssim la gesticulació, com si es tractara de mimos, davant la impossibilitat tècnica de rodar diàlegs audibles i en espera de l’arribada del so al cinema.
Després de contractar els millors films i músics, la Societat va fitxar al millor operador cinematogràfic del moment, Adolfo Fó, l’home que havia aprés l’ofici directament de la Casa Lumiére, i que a banda d’operador de cinema, era un magnífic màgic i actor, que podia des de fer un espectacle d’il.lusionisme, possar en marxa el cinematògraf o reparar una avaria, fins a presentar la trama de la pel·lícula, fer d’escenògraf, o pintar cartells de les funcions i films que anava a oferir el saló. Un home polivalent que anava a desenvolupar al Salón Setabense, tot els espectacles que havia escenificat al Teatre Principal, el Teatre Circ i el cinema la Pau de València.
Ell va convertir el Setabense en un cinema-teatre amb gran quantitat d’espectacles diferents, on aplicà la seua creativitat en el desenvolupament d’un oci que poguera atraure i entretindre a totes les classes socials, en la línia de combinar allò físic, estètic i psicològic. En el primer cas, consistia a fer espectacles de màgia, o fer experiments científics, per a demostrar que moltes coses considerades sobrenaturals, tenien una explicació física o química. Estètic, per introduir números de ball i cant desenvolupats per tiples pertanyents al «bello sexo», i per últim, monòlegs, o números còmics que feren riure al públic, per a evadir-se psicològicament dels problemes de la vida diària. Fins i tot, va intentar fer que els films parlaren, intentant acoblar veus en off, a través de la utilització del gramòfon. El cas és que aquell obrer i empresari del cinema, va intentar portar al Setabense, més que espectacles de producció pròpia, a molts artistes que compartien la seua filosofia. S’encarregà durant el temps que va treballar a Xàtiva, de contractar a màgics, mentalistes, cantants, ballarines, transformistes, per a entretindre al públic, mentre preparaven la pel·lícula, que ell s’encarregava d’explicar, tal com havia fet a València, aprofitant els seus dots d’actor i facilitat en la dicció, revolucionant l’oci nocturn de la Xàtiva dels inicis del segle XX, com analitzarem en propers articles.
