La revista parroquial de Santa Maria «La Paz Cristiana» ens proporciona dades interessants de les celebracions festives en la dècada del vint del segle passat. Entre elles, com no! la festa més popular de totes les ontinyentines. En aquells anys, fins que es va perdre la de la barriada de Sant Francesc en la dècada dels huitanta, simultaniejaven dos festes dedicades al sant anacoreta. La primera d’elles se celebrava en els dies més pròxims a l’onomàstica de Sant Antoni; la segona, la del Poble Nou, en el següent cap de setmana. Tan sols l’any 1922 amb motiu del dol per la mort del Papa Benet XV es va traslladar la festa al dia de Sant Blai. També de manera esporàdica Sant Antoni es festejava en les ermites de Morera i de Sant Vicent.
Es tracta d’unes festes amb una llarga història que es perden en el temps. en el número de la revista publicat el 22 de gener de 1921 es destacava la seua antiguitat: «Mañana domingo se celebrará con gran solemnidad la tradicional fiesta de S. Antonio Abad que se venera en la iglesia de la Concepción, y cuya fiesta viene celebrándose desde tiempo inmemorial. Este año revestirá mayor solemnidad que los anteriores debido al entusiasmo que anima a los llumeners». La relació d’actes que celebraven a l’Ermiteta era molt similar a l’actual. El programa de l’any 1925 indicava que el diumenge 25 de gener «se celebrará solemne y popular fiesta a San Antonio Abad en la barriada de la Concepción y calle de San Antonio. Consistirá esta en cuatro actos de música con orquesta y sermón; el acto de la garrofeta a las dos de la tarde, procesión, fuegos artificiales y porrat. Promete ser un acontecimiento popular como simpática fiesta en honor del santo anacoreta».
Certament era una festa popular i «simpàtica». La participació dels veïns era multitudinària, de manera especial -com destacava la crònica de les fetes de 1930- els balls tradicionals: «hubo danzas como pocas veces se han visto en la ciudad, por lo concurridas, tracas de lujo, pasacalles y serenata». Uns balls ben considerats per l’estament eclesiàstic perquè eren «regocijos honestos». Altre acte que despertava l’interés dels ontinyentins de l’època era el porrat que «hace que el pueblo nuevo se vea muy concurrido por todos los vecinos».
La rifa d’un porc viu per sufragar les despeses de les celebracions també formava part de la festa. El 5 de febrer de 1931 apareixia la notícia que la persona afortunada en el sorteig havia volgut «manifestar lo agradecida que está a nuestra Patrona la Purísima Concepción y ha entregado para su culto un donativo de veinticinco pesetas».
En aquells anys, el Poble Nou va experimentar una millora en les dotacions urbanístiques. Al juny de 1930, l’ajuntament instal·là bancs en el jardinet situat a la part final del carrer Sant Antoni amb el Dos de Maig «proporcionando a la barriada un local muy a propósito para las veladas veraniegas». La corporació municipal ara contempla en el projecte d’urbanització una actuació similar. També hem d’afegir que a l’abril de 1929 la parròquia de Santa Maria va finalitzar les restauracions de la façana i de l’interior de l’església de la Concepció, coneguda popularment per l’Ermiteta. Cinc anys abans, els llumeners havien sufragat «una campana bastante crecida con la que será dotada dicha iglesia. Se proyecta bendecirla el mismo día 17 de presente, día propio del santo…». La revista «La Paz Cristiana» també proporciona informació de la desapareguda festa que se celebrava en els carrers pròxims a Sant Francesc. Sabem que en gener de 1928 entre els actes religiosos es cantava missa solemne el dia del sant anacoreta i de vesprada es realitzava la processó. No podia faltar «el típico porrat que se instala desde inmemorial en el paseo de la Glorieta» que va estar eixe any «algo desanimado por lo desapacible del tiempo».
Cent anys després dels fets narrats, els ontinyentins continuem tenint a finals de gener una cita ineludible, les populars festes de Sant Antoni. No falteu!
