Hi ha inscripcions i altres detalls menors en els antics edificis que passen per desapercebuts als ulls de molts dels ontinyentins. Entre ells, tres taulellets de ceràmica adossats en històriques façanes. El primer d’ells el vaig publicar en el llibre «Un passeig per Ontinyent» -la imatge és obra del fotògraf Juan Álvarez- i està situat enfront de l’ampliada placeta de Sant Carles, en concret, en l’enderrocada casa Osca. La placa amb el número 5 es conserva miraculosament en les restes del seu frontis Els altres dos taulellets amb les numeracions 13 i 15 (este últim, adjunt a l’escut senyorial dels Albuixech) es troben al carrer Arquebisbe Segrià.
Estos tres taulellets de ceràmica -a falta d’algun més que ara desconec- són els últims testimonis existents dels 1.564 que l’Ajuntament encomanà, en dos partides, el 12 de setembre de 1828 i el 9 de març de 1829 a Juan Garcia «fabricante de loza fina de esta villa». El cost de cada rajoleta esmaltada de pasta blanca, pagada per ordre del regidor D. Eusebio Donat, va ascendir a «un real de vellón».
A banda, el consistori va encarregar altres 90 plaques ceràmiques de major mida «para las 45 calles existentes en esta villa, poner el nombre de ellas en cada azulejo, y deviendo haver uno a la entrada y otro en la salida de dichas calles...» . El preu de cada rajoleta vidriada es va incrementar en mig ral -17 maravedís-. Un nombre de carrers que confirma el padró de riquesa d’Ontinyent de 1827, en concret, en un llistat de veïns que es distribuïen en 45 carrers. La relació és la següent: Trinidad, Arbellons, Mayor (de la Vila) San Pedro, Cordellat, Mirador, plaza la Iglesia, Carril, Regall y Monjas, Madalena, Ravalet, San Jaime, Cruz de San Jaime, Aurora, Santa Faz, Capellans, La Era, San Pascual, Llosa, Arriba, Morereta, San Jacinto, Purísima, En Medio, Alcayna, Pallarés, Andani, Santa Rosa, Diezmo, Santa Lucía, Caldés, Lleteres, Tejedores, plaza Real, Tundidores, Trinquete Barberà, Mayor, Cabo Arrabal, Casas Nuevas, Morales, Rosas, Clot, plaza Nueva i Cantereria.
La instal·lació de les rajoletes en les façanes de les cases i carrers encara tardaria a executar-se. Els registres de la comptabilitat municipal mostren com en data de 15 d’octubre de 1832 es va pagar a l’obrer Josef Pastor i Soler 690 rals de billó per la col·locació dels 1.564 «azulejos para nomenclatura de calles y casas de esta dicha villa, al respecto de quince maravedíes cada uno porque fueron rematados en pública subasta a favor del expresado Pastor». Estes plaques ceràmiques han suportat inclemències meteorològiques i el sol abrasador; però han sucumbit a l’acció de l’home: foren retirades pels propietaris de les cases. En el cas de les 90 rajoletes, que incloïen la denominació dels carrers, els canvis de govern van provocar que algunes d’elles es modificaren. Posem un exemple, Pallarés en l’últim terç del segle XIX va rebre el nom de Príncipe i en 1919 es va transformar en Tomàs Valls. L’adveniment de la II República també va provocar la incorporació en la toponímia dels carrers un canvi important i, altra vegada més, hi hagué canvi de plaques.
El nou règim franquista va disposar l’eliminació de qualsevol vestigi republicà. En acta municipal del 22 d’abril de 1941 es va acceptar la proposta de la comissió de Foment per a retolar amb plaques metàl·liques les vies urbanes «que carecen de ellas al ser restablecidas sus antiguas denominaciones que fueron sustituidas en el periodo rojo y algunas modificadas quitándose al mismo tiempo los rótulos antiquísimos que todavía ostentan algunas». Ara ja sabem com d’antiquíssimes eren -anys 1828-1829- i que foren substituïdes per plaques de color blau que encara perviuen en pocs carrers com la plaza de San Roque.
El primer ajuntament democràtic eliminà els noms amb reminiscència franquista i va recuperar els tradicionals: José Antonio per Sant Domingo, Calvo Sotelo per plaça de Baix, Generalísimo per plaça Major... No sempre foren canvis encertats, amb l’afany de rescatar els noms populars es produí una errada històrica: permutaren equivocadament el carrer Magdalena per Regall. El meu amic Paco Lacueva ho recorda de manera insistent en les xarxes socials, per la meua banda també fa anys que ho recalque.
En esta ocasió hem rescatat de l’oblit la primera retolació dels carrers i numeració dels edificis d’Ontinyent; unes rajoletes elaborades amb un material ceràmic que ha resistit el pas de quasi dos segles. No podem dir el mateix amb les actuals de plaques metàl·liques de color roig, algunes d’elles completament descolorides i que demanen la seua substitució. Es podia aprofitar l’ocasió per incorporar un codi QR que aportara informació del carrer.
