Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Biblioteca de familias

Diego Maravall, notari en temps de felip V

Diego Maravall, notari en temps de felip V

La commemoració del 25 d’abril, l’eixida del quadre de Felip V i de dues obres del pintor Samit en direcció a Almansa, per a recordar la fatídica la batalla en la que Espanya deixà de ser un conjunt de regnes per esdevindre en un estat absolut, més els atacs indiscriminats sobre moltes ciutats ucraïneses, ens fan evocar l’extermini que va patir Xàtiva, d’una ciutat que va seguir resistint davant l’ofensiva borbònica quan ja estava tot perdut, i que va portar a un vessament innecessari de sang, conseqüència d’una cabuda resistència. De vegades, un pensa que val més una pau injusta a una guerra justa, perquè al final el que perd, és el poble.No veig reis, ni dirigents, ni poderosos, als fronts de batalla. Els edificis i l’economia es poden recuperar, les vides de tanta gent innocent, no. Xàtiva hauria d’haver claudicat, com ara Mariúpol o Jersón. La democràcia es pot resucitar de les cendres, els morts no.

Això va pensar Diego Maravall, un dels notaris que va deixar Xàtiva, poc abans de l’atac. Tornà a Xàtiva, el 1716, com a escriba reial dels Borbons, i deixà constància que la crema de la ciutat, sí que va ser molt efectiva pel que fa a la destrucció de tots els papers de la Governació, de l’arxiu Civil i Criminal, i bona part dels seus protocols privats escrits durant l’exercici de la professió, van desaparèixer. Molta faena hauria de fer per refer els corpus jurídic públic i privat de la Nova Colonia de San Felipe.

Diego Maravall López va nàixer el 1680, va ser el cinqué fill d’una família de huit germans. El seu pare va ser mestre del gremi de teixidors de lli de Xàtiva. La indústria més esplendorosa de l’urbs abans de l’arribada de l’arròs i la seda. Les seues activitats de transformació desplaçaren a la del lli, que s’enfonsà encara més amb la desfavorable conjuntura del conflicte bèl·lic entre austriacistes i borbònics, el que va fer que el pare optara per no transmetre l’obrador als fills. I més quan acabada la guerra, no es va permetre a la indústria gremial recuperar privilegis, quedant supeditada al gremi de velluters.

Els Maravall abandonaren l’ofici, i Diego pare orientà a la seua nissaga en altres direccions. Les filles les va ben casar, i als homes els orientà cap a la pintura de retaules, a Jaume; a Francesc, el transformà en velluter; i Diego, el més llest, l’orientà cap a l’ofici d’amanuense-redactor de protocols notarials-, en espera que algun notari de Xàtiva el poguera agarrar d’aprenent. Diego pare va morir a 1706, un any abans de la desfeta, quan ja havia renunciat a l’obrador, i esperant que els seus fills triomfaren en les seues noves projeccions professionals, i així va ocórrer en el cas de Diego, que va aprofitar la conjuntura oberta per la nova dinastia borbònica. Ell no es va fer austriacista, i decidí ignorar aquella guerra inútil, i continuar amb el somni de ser un escrivà del rei amb signatura i segell propi.

Suposem que després de formar-se com aprenent d’un notari, va presentar-se als exàmens amb 24 anys. Per poder accedir a la prova va demostrar la seua neteja de sang, perquè no tenia ascendents moros ni jueus a la seua genealogia, ni havia exercit treballs manuals malgrat ser fill de teixidor. Superar l’examen li permetria deixar ser un auxiliar, i poder optar a ser notari després de superar una prova de coneixements teòrics sobre: testaments, contractes, donacions i darreres voluntats, a més de saber fer traduccions del valencià al llatí, i al contrari. Amb visió de futur, va aprendre a llegir i escriure en castellà, i amb bona lletra per si de cas. Requisit indispensable d’un bon notari

Després de la desfeta de 1707, el 29 de novembre de 1708 arribà el decret que revocava l’ordre d’extermini i permetria fer tornar a Xàtiva els seus pobladors, i sobretot, anava a aturar la rapinya de molts soldats, que ara es quedarien a viure en les casernes d’invàlids cedides per Felip V. L’extermini de Xàtiva no va ser comparable a la destrucció de l’actual Mariúpol a la guerra de conquesta provocada per una Rússia imperialista que busca conquerir territoris i provocar el terror. Xàtiva no va tindre un urbicidi comparable als de Siria, Georgia o Ucraïna. Si açò haguera passat en realitat, la ciutat no gaudiria hui del nucli antic que té. A Macanaz no li va fer falta aplicar els projectes de profunda reconstrucció urbana suggerits pel pare Tosca o Montaigu. Xàtiva deixà de ser un botí de guerra a partir d’aquell decret, per esdevindre de nou en ciutat de reialenc, però això sí, amb un nou nom, el de San Felipe.

Tota crisi pot esdevindre en una nova oportunitat. Diego s’adaptà a la nova conjuntura i estudià les noves lleis castellanes conseqüència del procés d’uniformització i centralització. Ell es transformà en un dels notaris més importats de la Nueva Colonia de San Felipe, i s’encarregà de recaptar el tribut que han de pagar al nou monarca «conforme a la sustancia de sus oficios, emolumentos, experiencia y el grado de aplicación al servicio de su Majestad y en el desempeño del cargo».

Dedicat a l’estudi i a consolidar la seua posició com a notari de San Felipe, trobà l’amor ja major. A 1720, casà amb María Pipiol, una vídua benestant que li va donar sis fills en nou anys. A un d’ells el batejaria amb el nom de Felipe, nom inexistent llavors en les generacions anteriors. I que venia a retre homenatge al nou monarca, i més quan va permetre comprar escrivanies reials. Ja no caldria estudiar per a guanyar un lloc en l’exercici del dret. Naixia la aristocràcia dels diners, i Diego va vincular el títol al cognom Maravall, amb signatura i segell propi. Amb el desemborsament de 16000 reials de velló, el rei li deia «sois propietario del título perpetuamente tanto vos como vuestros sucesores o nombrando en su lugar a quien creáis oportuno». Per raons òbvies, ell mai va pensar en capgirar el quadre de Felipe V. Aquell va ser l’inici de la prosperitat d’un cognom que va formar part de les noves elits que governaren Xàtiva i Espanya fins l’actualitat.

Compartir el artículo

stats